 |
| Magnífica cloenda de la trilogia |
El set no deixa de
ser un nombre arbitrari, tot i que proveït d’una càrrega simbòlica. Tres fa
curt, deu sona a decàleg... i més enllà, fatiga: d’aquí que ens decantem per
oferir NOMÉS set punts forts continguts en aquest miler llarg de pàgines.
La lectura dels tres
volums ha estat obligatòriament espaiada, per raons d’aparició, i ha estat un
enorme i meritori esforç per part de l’autor i de l’equip editorial que hi ha
al darrere.
La primera ullada que
vaig fer a aquesta obra va ser abans de l’edició de Camins de nit, quan era una proposta editorial, potser farà quatre
o cinc anys.
El manuscrit de la
primera part, que vaig rebre inicialment amb la reserva habitual, em va
demostrar des dels primers paràgrafs que damunt aquelles pàgines hi planava
alguna cosa especial.
Tot i l’informe
entusiasta que vaig elaborar aleshores, l’obra ha acabat apareixent en una
altra editorial.
Parlem-ne ja, sense
més preàmbuls.
1. La
història. La Rut és una nena òrfena de mare que viu en una Barcelona
alternativa de començaments del segle XX, inserida en una Europa també
alternativa. Un dia comença a treballar en la biblioteca Artús. Sense adonar-se’n,
després d’un període d’instrucció completíssim i apressat, fugirà cap al
castell de Montsegur, perseguida pels espies teutons, que reconeixen en ella un
perill per a la seva supremacia al continent. Pels camins diversos,
omnipresents al llarg de la saga, comptarà amb aliats compromesos amb la causa (en
Marc l’Anxova, en Iazu...) i també amb pals constants a les rodes, que voldran
impedir que rescati el pare, en Samuel Anglada, un important científic confinat
a Centreuropa, i que la posaran en risc de mort.
2. La
mateixa Rut. Encaixa a la perfecció dins del perfil heroic: orfandat, precarietat,
intervenció de mentors, desplaçament per escometre una tasca, perill... És
impossible no admirar la nena, amb prou feines dotze anys: generosa, abnegada,
prudent, treballadora. I menys encara en una època de necessària reivindicació
de gènere.
3. L’estil.
La trilogia està farcida de paràgrafs sencers per emmarcar, d’una prosa magnífica,
rica, suggeridora i que commina a prosseguir el camí. Impossible tampoc no
acabar subratllant-hi desenes de frases brillants i suggeridores.
4. L’esforç
per construir una Europa alternativa dels pobles, versemblant, on la geografia
determina les aliances, i on el poder despòtic acumulat per l’Imperi genera la
necessària reacció.
5. La
necessitat de potenciar la bona literatura anomenada de quilòmetre 0. Hi ha
editorials que malauradament prefereixen traduir al català obres monumentals
(per la llargada) i alhora mediocres en comptes de valorar el que aquí es
genera. Dit d’una altra manera: si l’autor fos anglosaxó, la saga s’hauria
traduït a corre cuita i hauria generat una sèrie televisiva, ara no sabria
precisar en quin ordre.
6. La
reflexió subjacent sobre el moment històric actual. Conèixer la història,
alternativa o no, hauria de contribuir a no repetir errors passats. S’hi parla,
sense al·ludir-hi explícitament, a les terribles convulsions de la primera
meitat del segle XX, del nostre, que no hauria estat així si la Rut Anglada de
ficció hagués nascut.
7. Les
hores i hores de gaudi lector que proporciona, que d’això també es tracta.
Farem una mica de
trampa per no sortir-nos de les set raons estipulades al títol d’aquesta entrada,
i no aprofundirem en les implicacions pedagògiques de treballar aquesta
trilogia a l’aula: un esforç que, ben guiat, de ben segur que desvetllaria entusiasme
en el públic lector.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada