FEROTGE. EL RETORN

No en té ni idea del que li espera...

Cal modernitzar la imatge

Deixa'm estar, pelut, o t'asseguro que prendràs mal.

Ferotge, Llop Ferotge va néixer a Bagà, al Berguedà, l’estiu de 2015. Era un Llop cansat i bonhomiós, acollidor de mena. Jubilat de poc, contempla amb estupor com el Petit Polzet el convida a reincorporar-se als contes. La història resultant va cristal·litzar i es va publicar a Cavall Fort (núm. 1289/1290, abril de 2016) amb el nom de Com passa el temps i com canvien les persones!, amb magnífiques il·lustracions de Lluís Farré

Els referents eren diversos: una hipòtesi rodariana (què passaria si...?), la interacció entre personatges (Roald Dahl), la desmitificació dels contes (la saga Shrek).

Com m’ha passat en alguna altra ocasió, estirant del fil acabes desfent la madeixa per teixir una peça diferent (ara ve de gust, amb aquesta merescuda fredorada).

Ferotge. El retorn en va ser el resultat. Durant mesos va seguir un periple erràtic, de concurs en concurs i d’editorial en editorial. És a dir, una negativa rere l’altre. Val a dir que pel camí ha anat perdent llast i s’ha modificat sense perdre un tarannà transgressor per no dir directament gamberro.

No deixa de ser un relat heroic, amb els estadis canònics, passat pel sedàs de la intertextualitat: als referents ja citats hi podem afegir Monterroso, Kafka, la mitologia clàssica, Disney, els vampirs, Romeu i Julieta...

Ha estat finalment Jollibre qui el publica. Gràcies a l’esforç i el bon criteri d’en Pere Macià, la Maite Malagón, la Yolanda Caja (trio d'asos de l'edició LIJ), en Luis San Vicente (autor de la portada, magnífica, que mereix un post per ella sola), l’Álvaro Muñoz a càrrec dels continguts de xarxes socials... i segur que em deixo algú altre, perdó per endavant!... Ferotge. El retorn se situa a la casella de sortida per donar joc. I jo me’n sento feliç per això.

Quan la feina t’entusiasma, deixa de ser feina i es converteix en passió. Per això no em sap greu generar petits complements al voltant del llibre, que aniran apareixent progressivament. I aquí cal mencionar el suport d’en Rubén Bravo, autor de les il·lustracions del booktrailer (properament en les seves pantalles!), de la Neus Font (que hi interpreta la música).

I si en Mike McManaman es decidís, per què no, se'n podria fer la pel·lícula. Una trilogia, pel cap baix.