Apareguda a Aula de Secundaria, gener de 2015.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?
Entrades
Classe de llatí. Parlàvem dels aliments i hem entrat al blog, (verbaromanica.blogspot.com) on en una entrada hi havia un llistat de menges. Algunes es podien deduir fàcilment, però altres no. Què fer? No tenim diccionaris de llatí a l'escola, però tothom té mòbil. Tirem pel dret. Traieu l'smartphone i...ja sabeu . No sé si he tocat incorrectament un tema tabú, però m'ha semblat que es podia fer. A l'editorial de la revista Aula de Secundaria hi ha una reflexió molt interessant al respecte.
Fins avui no n'havia sentit a parlar. Ha estat arran de llegir un article a El Periódico sobre la seva manera de concebre la interacció a classe. M'agrada el seu tarannà inquiet i qüestionador, i un apunt bàsic: no es queixa. Queixar-se és una de les xacres de la professió. Som humans i és bo desfogar-se. Però malament rai si ens limitem a expressar la impotència o el desànim. Cal anar més enllà. Francament, m'és ben igual que li acabin concedint l'anomenat Nobel de l'ensenyament. A mi ja m'ha convençut. Aquí parla d'alguns projectes que ha dut a terme.
No hi ha excusa: ni mandra, ni llunyania, ni una pretesa dificultat. "Clàssic" significa de primera classe. Una magnífica reflexió feta per Laura Borràs, a la qual es pot accedir clicant aquí (recurs en vídeo).
I ja en són 80! A destacar, a part de la secció de crítica, a la qual contribueixo amb quatre ressenyes, un article sobre el Tricentenari i un altre sobre diferents orientacions afectives, sempre des del punt de vista de la LIJ. Felicitats a tots els col·laboradors i els responsables i bones lectures per a tothom! Per accedir-hi, doncs ja sabeu què cal fer.
Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net.