Classe de llatí. Parlàvem dels aliments i hem entrat al blog, (verbaromanica.blogspot.com) on en una entrada hi havia un llistat de menges. Algunes es podien deduir fàcilment, però altres no. Què fer? No tenim diccionaris de llatí a l'escola, però tothom té mòbil. Tirem pel dret. Traieu l'smartphone i...ja sabeu. No sé si he tocat incorrectament un tema tabú, però m'ha semblat que es podia fer. A l'editorial de la revista Aula de Secundaria hi ha una reflexió molt interessant al respecte.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada