JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Aquesta novel·la, que actualitza una versió anterior, té com a referent explícit Jules Verne i De la Terra a la Lluna. L’objectiu dels protagonistes és de menys abast (tot i que ara per ara, creiem, no s’ha assolit en la realitat): un submarí propulsat per energies renovables que viatgi de Vilanova a Hèlsinki. Es tracta d’una història coral, potser per incidir en el vessant comunitari de la tasca. La dificultat dels preparatius se salpebra amb les lluites de poder i amb les relacions entre els personatges. La trama demostra a bastament la perícia narrativa d’Hernàndez, així com la documentació que haurà hagut de manejar per bastir un tot àgil i versemblant. A l’estil del mestre Verne. Amb un valor afegit: les explicacions tècniques no cansen i contribueixen a fer que el lector valori l’esforç dels joves visionaris. L’emoció es dosifica en les darreres pàgines, amb el final desitjat, que supera adversitat i tensions. Als Estats Units se n’hauria fet una monumental pel·lícula.

Un article que postula una certa bel·ligerància contra el mal ús del codi escrit. Però a la vida no tot és blanc o negre. I també cal preveure el context de qualsevol acte de comunicació. Jo mai porto corbata per anar a la platja. I la veritable vacuna és la lectura.

Cartell de Fran Parreño publicat per la Fundació Bromera per al foment de la lectura. Acostumo a desconfiar de les celebracions imposades: Dia de la Mare, del Pare...També dels Dies Internacionals del que sigui: de la Filatèlia, de la Gimnàstica Sueca...Malgrat tot, la bellesa del cartell que m'han fet arribar a casa farà que per un moment renunciï a les meves, potser no massa, sòlides conviccions. En el fons, què passa si abril esdevé el mes del llibre?

Quan l’home juga a ser Déu incorre en el perill que Déu vulgui prescindir d’ell. Això passa des que, de resultes de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, el destí d’algunes persones va quedar inexorablement unit, agermanat. Amb una prosa d’una gran bellesa, que recorda, conscientment o no, Murakami, Sempere ens endinsa en una història difícil, plena de símbols i de salts en l’espai i en el temps. L’Àngel vol entendre per què la cangur que tenia de petit va haver de marxar o què fa que els seus pares estiguin cada dia més lluny. I, encara més, per què l’Amanda juga a gronxar-se en silenci després d’haver cremat trenta-sis llumins. Igual que trenta-sis són els homes justos, sempre canviants, que fan que Déu no acabi destruint la seva creació. Tot encaixarà finalment, a la perfecció, gràcies a un acte suprem de bondat.

Taller al gimnàs del CE San Francisco, del barri de Sant Martí. Amb la xerrada d'avui a l'IES Josep Pla de Barcelona, en doble sessió, hem acabat la minigira per difondre  aquest acostament a la lectura. Hi hem fet referència a llibres, a pel·lícules, a pel·lícules basades en llibres, a la noció de curtmetratge i de tràiler. També hem parlat de com posar fil a l'agulla. I sobretot, que un treball d'aquesta mena, alhora que laboriós, pot ser molt satisfactori i enriquidor. Gràcies Jordi i Cristina, i benvinguts al club dels fabricants  de booktràilers!

Comentari de l'article “Cooperar para enseñar y aprender”. David Duran i Ester Miquel, a Cuadernos de pedagogía, núm. 331. (2003). Les idees exposades en aquest article no sols no han perdut vigència pel temps transcorregut, sinó que encara adquireixen un sentit i un interès especial. En el context de crisi actual, no totes le escoles poden optar a instal·lacions i equipaments cars i sofisticats. Però sí que es pot fer de la necessitat virtut i explotar la mateixa diferència per atorgar un plus d'implicació a l'acció educativa. Com? Mitjançant els principis de l'aprenentatge cooperatiu (AC) en general i de la tutoria entre iguals (TEI) en particular. Les escoles, en tant que inserides en un temps i una societat concretes, necessiten canviar per no quedar-se'n desvinculades. Un factor bàsic d'innovació és la cooperació entre alumnes. Els plantejaments que els docents vam conèixer com a alumnes no són vigents i difícilment encaixaran en una societa...

Un professor de secundària col·labora, tal vegada a contracor, amb una parella de doctorands en història. Aquest suport adquireix una dimensió inesperada quan el professor s'implica en la investigació: els joves li lliuren el seu expedient policial personal de quan lluitava contra el franquisme. La reacció és de perplexitat: tan important  era per al règim un noi que feia pintades? Com és que, quaranta anys més tard, circula informació d'aquesta mena? Qui l'ha mantinguda en secret?  La trama evoluciona per mostrar pugnes jeràrquiques a la universitat (d'ara) i records d'una època difícil però esperançadora, d'on destaca l'elaboració d'un documental maldestre, però ric i necessari, sobre el desmantellament de la República, la lluita fratricida entre progressistes i l'exili. Tot convergeix en un seguit d'interessos ocults, i alhora evidents, que s'oposen a l'airejament higiènic de la veritat. Malgrat el pas del temps, l'àguila ...