Passa al contingut principal

LES ESFERES DEL TEMPS, DE RUBÈN MONTAÑÀ

 


De Montañá, en coneixíem El bolígraf de Higgs i hi havíem xalat. Però Les esferes del temps porta el lector literalment cap a altres dimensions. Com l’estructura del relat heroic demana, en Domènec és un noi orfe que duu una vida trista i plena de penalitats: és l’única raresa de veritat en un circ ambulant tronat que arriba a la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888. S’hi guanya la vida gràcies al dubtós mèrit de tenir el cos cobert d’espantoses cicatrius, producte d’un passat que se li ha esborrat de la memòria. El dissortat noi descobreix de manera simultània que el seu destí està lligat al del poderosíssim i malvat Basilisc, i que ell mateix té un poder capaç de plantar-li cara. Sense pensar-s’hi gaire, en Domènec passa a formar part d’una mena d’X-Men nostrats, d’un passat que barreja història real, història alternativa i sobretot una fantasia i una acció desbordants, on trobem ciència del segle XIX, l’Atlàntida, i l’eterna lluita del bé contra el mal.

Una història amb un protagonista ben delineat, uns secundaris de pes i un antagonista temible, elements tots que configuren una trama steampunk (la portada, fantàstica, ho suggereix) que deixa el lector sense alè. La prova és que, quan acabes un capítol i llegeixes de cua d'ull el títol del següent, ja has begut oli. Les esferes del temps presenta prou mèrits per haver obtingut el Premi Joaquim Ruyra de l’any passat, i encara més, insistim, per ser llegit d’una tirada. No voldria acabar, però, sense un apunt que, com a filòleg, em té el cor robat: Montañá recrea en els diàlegs el to retòric, genuí però prefabrià, del català de finals del segle XIX, i ho fa de manera versemblant i entenedora. Una delícia, tot plegat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica  "Paraules, flors i pólvora"  ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.  En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...