Passa al contingut principal

COM CUINAR UN MENÚ LECTOR PER A L'ESO?

 


El punt de partida és que no hi ha receptes infal·libles. Però el que sí que ens ha funcionat, de vegades, ha estat tenir en compte aquests paràmetres:

1. Òbviament, conèixer de primera mà el producte i oferir-ne el que considerem millor. Les crítiques que Faristol publica cada dilluns són un bon referent perquè el/la professor llegeixi i també perquè els posi a taula.

2. A banda de qualitat, ha d'haver-hi varietat: de gèneres, de dificultat lectora, de temàtiques, de producció de Km 0 (com hem llegit alguna vegada) però també de llibre traduït...

3. Elaborar un llistat per al curs. Demanar als/les alumnes que busquin quins llibres els podrien agradar més: no sols pel tema que tracten o per l'autor/a, sinó també (no cal menystenir altres variables) per la llargada o pel preu.

4. Esgarrapar una estona fixa, relaxada, per llegir a l'aula. Trenta minuts setmanals, per exemple. El docent, arribat el cas, també s'hi pot posar.

5. Permetre (o estimular) l'intercanvi, no sols d'impressions, sinó de llibres. Deixem actuar el boca-orella.

6. Aconseguir alguna visita a la biblioteca de referència per repetir el que ja fem a classe... però amb un estoc infinitament més variat de llibres. Estimular el préstec.

7. Cal valorar la qualitat de la lectura? Establim doncs una proposta creativa: productes a generar a partir del que han llegit. Des d'una portada (i contraportada) alternativa amb què folrar la lectura fins a una conversa de whatsapp entre personatges, passant per un fanfic. O un booktrailer, per als més ambiciosos. O un teaser...

8. L'estona de lectura té un valor en ella mateixa. "Només" s'ha de llegir. Però un senzill càlcul trimestral té com a resultat, sense esforç aparent, centenars de pàgines. Semblava impossible!

A l'enllaç, el menú lector que oferim per a aquest curs. Bon appétit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.