El punt de partida és que no hi ha receptes infal·libles. Però el que sí que ens ha funcionat, de vegades, ha estat tenir en compte aquests paràmetres:
1. Òbviament, conèixer de primera mà el producte i oferir-ne el que considerem millor. Les crítiques que Faristol publica cada dilluns són un bon referent perquè el/la professor llegeixi i també perquè els posi a taula.
2. A banda de qualitat, ha d'haver-hi varietat: de gèneres, de dificultat lectora, de temàtiques, de producció de Km 0 (com hem llegit alguna vegada) però també de llibre traduït...
3. Elaborar un llistat per al curs. Demanar als/les alumnes que busquin quins llibres els podrien agradar més: no sols pel tema que tracten o per l'autor/a, sinó també (no cal menystenir altres variables) per la llargada o pel preu.
4. Esgarrapar una estona fixa, relaxada, per llegir a l'aula. Trenta minuts setmanals, per exemple. El docent, arribat el cas, també s'hi pot posar.
5. Permetre (o estimular) l'intercanvi, no sols d'impressions, sinó de llibres. Deixem actuar el boca-orella.
6. Aconseguir alguna visita a la biblioteca de referència per repetir el que ja fem a classe... però amb un estoc infinitament més variat de llibres. Estimular el préstec.
7. Cal valorar la qualitat de la lectura? Establim doncs una proposta creativa: productes a generar a partir del que han llegit. Des d'una portada (i contraportada) alternativa amb què folrar la lectura fins a una conversa de whatsapp entre personatges, passant per un fanfic. O un booktrailer, per als més ambiciosos. O un teaser...
8. L'estona de lectura té un valor en ella mateixa. "Només" s'ha de llegir. Però un senzill càlcul trimestral té com a resultat, sense esforç aparent, centenars de pàgines. Semblava impossible!
A l'enllaç, el menú lector que oferim per a aquest curs. Bon appétit!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada