Passa al contingut principal

DONEM (LA) PARAULA: CREATIVITAT LÈXICA PER FER-SE ENTENDRE

Sap greu anomenar-lo pel seu nom, si és que el nom fa la cosa

No per coneguda obviarem l’anècdota. En un debat parlamentari sobre Educació, durant l’anterior règim, un ministre es preguntava retòricament que per a què servia el llatí avui en dia. La rèplica d’un humanista, immediata, va ser demolidora.
"Por de pronto, señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa." (entiéndase cabrón). 
El debat persisteix, malgrat la implantació de la democràcia, i els dubtes sobre la pertinença o no de les Humanitats també (encara!).
Ben aviat parlarem sobre creativitat lèxica partint de la millor base: les arrels clàssiques. La intenció no és deixar en evidència ningú, sinó demostrar que és possible, encara avui en dia, crear paraules. I en el fons, mentre conservem aquesta capacitat, serem immunes al newspeak que Orwell preconitzava el 1948.
Un newspeak prolífic (oxímoron!) que és terreny abonat per a fake news.
Serà durant les IV Jornades de llengua i literatura del Col·legi de Llicenciats, dedicades aquest cop a la llengua oral.
Potser desconeixereu la gravetat (o no) d’afeccions com la hipomonopododactilopatia, però els meus alumnes de 3r d’ESO en poden dissertar amb coneixement de causa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.