Salta al contingut principal

TEMPS DE PLOM, DE RAMON BREU

Un quadre de Ramon Casas, "La càrrega", amb un pes important dins la trama

El plom era un material omnipresent als anys 50 del segle passat. Canonades, plomades per a la construcció (precària), fusibles per a la xarxa elèctrica (també precària). I per descomptat a la fraseologia (anar amb els peus de plom) i a la munició de les armes que legitimaven un règim totalitari.
Aquesta és segona entrega de les peripècies vitals i professionals, si és que cal distingir-les, d’un detectiu de la Bordeta, en Pere Teixidor. Un personatge sense glamur i sense perfil de boxejador, polièdric i contradictori, i precisament per això tremendament humà. Un matat, les memòries del qual rescata la seva néta, entestada a fer-li un lloc entre detectius que van sorgir del fred que protagonitzen trilogies milionàries en vendes. Un pelacanyes al front d’una agència de mig pèl que vol treure pit enmig d’una Barcelona que s’espolsa el racionament i que preveu fastos futurs.
Amb aquesta novel·la, Breu ens fa viure (i també riure, malgrat tot!) una època gens èpica, que fa olor de menú barat i de conyac barat, de gent que somia desperta dins dels cinemes de barri. Aquesta Barcelona és prou llunyana perquè ens en qüestionem l’existència, però alhora prou propera per veure’n encara les empremtes. Perquè, fet i debatut, l’estraperlo pot ser història, però altres factors pertorbadors i omnipotents al llarg de la trama continuen ben vius.
Per llegir la ressenya de "La veritat no serveix de res", primera entrega de la trajectòria de Pere Teixidor, detectiu de barri.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.