SACHIKO, DE CAREN STELTON

Aquesta novel·la, publicada per Pagès Editors dins de la col·lecció Nandibú Horitzons, com s’esdevé amb altres títols de l’editorial, pot arribar a colpir (i de quina manera!) el públic en general. 

La traducció magnífica, de Dolors Udina, ens ofereix el testimoniatge de Sachiko Yusui, una nena japonesa que als set anys perd la infància alhora que sobreviu a la bomba atòmica de Nagasaki. Tal com transmet l’autora, a través d’un seguit d’entrevistes (doloroses en tant que remouen records), Sachiko va veure la mort de prop a una edat ben tendra. Una mort que es va endur germans i, anys més tard, els pares, a conseqüència postergada del pikadon, que és el nom que rep en japonès l’esclat de la més horrible de les bombes. 

Sachiko és, tanmateix, alguna cosa més:  una història de resiliència i d’amor per la vida i per les paraules, siguin per la boca de Gandhi, de Hellen Keller, de Martin Luther King o finalment per la mateixa protagonista adulta. 

Mai més, proclama.

Hi trobem a faltar, malgrat tot, menys vessant "documental" i més “literatura”. Incloure-hi les fotos de l’àlbum familiar, involuntàries supervivents a l’horror, és un recurs ambivalent, perquè contextualitzen l'abans i el després, però contribueixen a l'objectivació del que no ho hauria de ser.

Aquesta "literaturització" s’hauria aconseguit amb escreix, possiblement, si el testimoniatge hagués sorgit directament de qui s’obstina a viure, malgrat tot. És a dir, que no hi hagués hagut la mediació de qui signa el llibre. Tanmateix, prou va fer Sachiko per refer literalment la seva vida, recuperant literalment també la veu (la paraula) en superar un càncer de tiroides.

Per últim voldria destacar la intenció de Pagès Editors, sembla que ben palesa, de publicar obres de gran càrrega simbòlica i emocional, amb el denominador comú de donar veu i poder a les dones. No és pas casualitat que s’hi hagin publicat El mar i la serp de Laura Bambara i Sweet little sixteen d'Annelise Heurtier.