Salta al contingut principal

OXALÁ ESTIVESES AQUÍ, DE CHARO PITA

Una autèntica delícia



La Liebre estaba un día en el prado, como de costumbre, cuando, sin previo aviso, vio cómo flotaba una botella en el río. Venciendo su propia reticencia, la rescató y con ayuda de sus amigos pudo sacar el mensaje que contenía. Un escueto Ojalá estuvieras aquí que le impulsa a hacer las maletas, ir más allá de la frontera del bosque, donde nadie de su especie se había atrevido a pisar, y remontar el camino, río arriba. Pese a las lógicas dificultades que va a encontrar (animales hostiles, la incerteza, el propio miedo, los prejuicios), la Liebre no desfallece en ningún momento, porque cree que el mensaje, que no sabe quién lo manda, merece ponerse en marcha. Y la ilusión por encontrar lo que busca, el propio conocimiento y el conocimiento de los demás hacen que el periplo valga la pena.
La estructura corresponde claramente a la de un relato heroico, donde el protagonista parte para cumplir una tarea. A lo largo del viaje experimenta peligros, conoce personajes que le ayudan y otros que le dificultan el proceso. Y finalmente regresa,  sobreponiéndose en todo momento al propio miedo, convertido en alguien más fuerte y sobre todo, más sabio. Sin embargo, lejos de ser una fábula donde los seres de la naturaleza se caractericen tópica y superficialmente (tal como algunos plantean la literatura para niños), tanto Liebre como sus amigos (Lagarta, Cangrejo, Abeja y Viento), bajo una aparente sencillez, son personajes llenos de matices. Y la complejidad latente contagia empatizar con el héroe y con sus valores (amistad, coherencia, perseverancia, generosidad). El buen oficio de la autora pone por escrito una narración que, a buen seguro, leída en voz alta o simplemente en versión oral, debe de cautivar niños y mayores. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

A L'IES MEDITERRÀNIA, DEL MASNOU

Amb l'Anna Muñoz, que va tenir l'amabilitat de convidar-me Amb els joves lectors de l'institut Convé sortir de tant en tant del context habitual, de l'anomenada zona de confort, i sotmetre's a l'auditoria d'enfrontar-se a públics diferents. Com ahir mateix. M'havien convidat a parlar de Música amagada , lectura obligatòria a 2n d'ESO, però vaig creure que els havia de parlar de la necessitat d'anar amb els ulls ben oberts pel "llegir" el món i de la necessitat de "créixer". No, no cal convertir-se en un heroi, però sí que vaig proposar la idea de convertir-se en "escriptors" o fins i tot "cineastes". El millor: compartir idees i punts de vista amb altres persones, perquè amb l'intercanvi només es pot guanyar.