 |
| Quina pinta! Segur que tots dos llegeixen... encara que no ho reconeguin Als Estats Units dels anys 30 del segle passat, el govern federal afortunadament no va gosar implantar la Llei Seca. Però sí que va prohibir la lectura. Què faran, malgrat les campanyes de conscienciació, els lletraferits, els intel·lectuals i altres persones de dubtosa reputació? Anar a satisfer les més baixes passions al mercat negre de llibres, controlat, com no podia ser d’altra manera, pels catalans. Una potentíssima organització mafiosa catalana, El pop o Lunostru, a l’empara de negocis respectables (apostes, locals nocturns, prostitució, restaurants de menjar ràpid, clubs de soccer) amenaça amb estendre els seus tentacles arreu. Quin paper crucial els correspondrà, en tot plegat, al tàndem Bufalino-O’Sullivan, els millors policies del districte? Fins on arribarà l’ambició de Mike Matamala, jove promesa de Lunostru i (horror!) gran lector? I sobretot, qui ha dissenyat els horrorosos uniformes que llueixen els ignorants i orgullosos patriotes de Friends of the Truth (FOT), dirigits per l’obscur Rufus Cornelius Baker? Per accedir al primer capítol de la novel·la
Els llibres, digui el que digui el govern o
els tarats d’en Baker, no
s’han de cremar, perquè sempre hi haurà un idiota
disposat a pagar una fortuna per qualsevol puta merda impresa de qualsevol manera. Com diem en
català,la pela és la pela, que en pla anglès podríem traduir per “tant se val d’on vingui la
pasta, però benvinguda sia”. La llengua
catalana ja ho té, això de la síntesi: amb poques paraules diem moltes coses. No és només per
avarícia, com se’ns sol retreure. Els gavatxos tenen la grandeur, i nosaltres, els catalans, uns collons com un toro, o millor com un burro, no em facis dir per què, vet-ho aquí.
(Steve Garriga, tiet, és a dir, capo, de l’organització criminal catalana Lunostru).
|
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada