PENSAR PER PARLAR (O NO)

Com admiro George Orwell!

Els meus pares tenen estudis primaris inacabats. Quan jo era molt petit, a casa em van ensenyar que havia de parlar clar, no repetir paraules, anar al gra i no dir mentides, perquè et cauran les dents. Aquest ha estat, amb algun alt-i-baix, el meu ideal expressiu des d’aleshores. La meva inclinació per la lectura i l’acció benèfica d’algun mestre escadusser van fer la resta, de manera que em considero un usuari experimentat de la llengua (no hi busqueu segones intencions, almenys ara).

Odio les falques i els tòpics lèxics i fraseològics, però per damunt de tot, els circumloquis, perquè tendeixo a pensar que qui no s’expressa d’acord amb l’ideal de casa és: a) un idiota b) un manipulador (de l’estil “on és la boleta?”) mentre remena els gobelets. I si, com sol passar, es tracta d’un manipulador idiota o a l’inrevés, tant se val, ja hem begut oli.

Trobem exemples d’un ús pervers del llenguatge a diari. Pervers en una accepció, com es veurà, innòcua, en què la paraula no vol dir el que sembla, i que podem arribar a comprendre o fins i tot a acceptar. El “puc fer-te una pregunteta?” dels captadors/assetjadors de les ONG al carrer. El “vol pagar menys en el seu rebut de...?” del comercial a domicili no-sol·licitat. El “me lo quitan de las manos. ¿Quieres uno, guapo?”, de les venedores ambulants afalagadores que tenen un coneixement rudimentari del màrqueting.  

Hi ha, però, formulacions que no per subtils no deixen de ser potencialment perilloses. Quan busques pis, aprens de seguida que “amb moltes possibilitats” vol dir que hi hauràs de fer obres. I que “ben comunicat” es tradueix en pla català per “llunyaníssim”.

Però res comparat amb el cinisme sagnant d’expressions que ara es fan servir amb total impunitat, dins l’àmbit laboral, i que fan que el nostre llindar d’alarma es relaxi, acostumat a tanta manipulació tan descarada.

Si el nom fa la cosa, el que es fonamenta en un engany és una estafa que no respecta cap dret. Com s’explica, si no, que ja no sigui cool dir “treballar”, sinó “col·laborar”? Que “fotre algú al carrer” es tradueixi per un atenuat “desvincular-lo d’un projecte”? I que “explotar laboralment” es digui en aquesta neollengua, que remet un cop més al visionari Orwell “oferir visibilitat”. 

Això pel que fa al nivell lèxic o fraseològic. Renuncio a analitzar en qualsevol sentit "despido en diferido" o qualsevol mostra de sintaxi recargolada, és a dir, que respon a un discurs buit, pura pirotècnia que fa llufa. Com ara "es el vecino el que elige al alcalde...". Qui parla malament no pensa amb claredat. O sí que ho fa i de vegades no és tan murri com voldria. "Por la boca muere el pez".