Desconec si a la resta de l’Estat hi ha la
tradició formativa que hi ha a Catalunya i que m’ha acompanyat com a docent ja
des que vaig començar.
El raonament que esgrimiré ara és
incontestable: qui confiaria la seva salut a un metge que no s’hagués format
des que va acabar els estudis?
En el cas de l’educació aquesta
efervescència formativa (que cristal·litza en forma de desenes d’Escoles d’Estiu)
afortunadament no sols té a veure amb els pals de cec a què ens té acostumats l’autoritat
competent. Dic “afortunadament”
perquè la institució escolar, gràcies a la professionalitat dels qui hi
treballen, és prou flexible i prou sensible alhora a les necessitats i als
reptes que suposen els canvis socials constants. Res d’immutabilitat, com vol
el tòpic (no contrastat!) de la vella escola colonial francesa, que feia
memoritzar a infants congolesos, vietnamites, tahitians... una deliciosa lliçó
d’història intitulada Nos ancêtres les
Gaulois, és a dir, Els nostres
avantpassats gals (sic).
L’experiència com a usuari i sobretot com a
formador m’ha ensenyat (no, no espereu cap estudi rigorós) que sovint el
professor que es forma a l’estiu paga la matrícula de la seva butxaca. Hi
assisteix per iniciativa pròpia (i aquí hi cabria des de l’afany de renovar-se
fins a la sana aspiració d’aconseguir punts per a la promoció professional). I
el millor de tot és que l’homo scholae
aestiuae (llatinisme flagrant) és reincident! Segur que no ho és només per
la mala consciència de sentir-se un privilegiat que gaudeix de TRES MESOS DE
VACANCES, com vol la malvolença d’uns pocs.
Parlant de reincidència, aquest estiu és el
segon cop que intervinc a l’Escola d’Estiu del Maresme. I també el segon cop
que amb un gran equip treballem a la del Col·legi de Llicenciats. El tema, com
no podia ser d’altre, els booktrailers escolars.
A l’enllaç es pot accedir als materials quehi vam fer servir, així com els treballs elaborats pels assistents, perquè a
caminar se n’aprèn amb el moviment.
Que no faltin ganes de formar-se (o si més
no, d’informar-se), ni tampoc aire condicionat per generar l’ambient de treball
necessari per fer-ho.
Per cert: bon estiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada