Passa al contingut principal

CONCURS DE BOOKTRAILERS

Ahir vaig assistir a la biblioteca Jaume Fuster a l'entrega de premis del 4t concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys. Convocat per les biblioteques públiques de Catalunya i amb el suport de diverses institucions i d'editorials, la seva pretensió era donar veu a l'esforç i la creativitat de gairebé 150 equips de treball d'arreu del territori.
Vagi per endavant la meva admiració per la majoria de les obres guardonades, de manera especial Ancoratges.
Tanmateix no me'n puc estar, de manifestar la meva preocupació i perplexitat per alguns detalls que crec que cal tenir en compte.
En primer lloc em va sobtar la menció expressa (que implica projecció pública, que ja és un premi en si mateix, ben mirat) de treballs que no se cenyien a les bases. 
Tot seguit em va sorprendre comprovar el reconeixement explícit de treballs basats en PERSONATGES i no pas en LLIBRES. En algun d'ells, els actors sobrepassaven la franja d'edat. I els equips, el nombre de membres requerit. 
Em va agradar molt el booktrailer dedicat a Crónica de una muerte anunciada, tot i que vaig trobar a faltar aleshores treballs en altres llengües també objecte d'aprenentatge a les aules.
Malgrat tot, el que em va produir un cert desassossec va ser que optessin al premi booktrailers amb faltes d'ortografia. Potser si hi hagués algun docent al jurat (perquè hi tenen alguna cosa a dir, en l'àmbit de la lectura escolar, no?), s'hauria pogut evitar. Vull pensar que es tractava d'emfasitzar en la creativitat, i no pas que als experts els haguessin passat per alt les errades. 
Ja per acabar. Si no havien ni tan sols de mencionar-los, per què van convidar els meus alumnes, que sí que es van cenyir a les bases, es van llegir el llibre i van fer un treball més que digne? 
Espero que no fos per fer embalum a la sala d'actes mig buida. Segurament el proper curs no es voldran perdre la festa de l'escola a canvi de quedar-se amb un pam de nas.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q