DIALOGANT SOBRE FICCIÓ AL CFA CAN MARFÀ, DE MATARÓ

És bo exposar-se de tant en tant a sortir de la rutina. Allò que en els llibres d'autoajuda anomenen "zona de confort". Ahir al vespre ho vaig comprovar. Al centre de formació d'adults de Can Marfà m'havien convidat perquè havien llegit i treballat Paraules de Júlia. Entre tots vam dialogar sobre què és ficció (pel·lícules, sèries, videojocs... novel·les) i què li exigim. Emocionar-se, evadir-se, divertir-se, aprendre'n. Davant un públic tan exigent calia aplicar-se a fons. L'arrencada, amb un curmetratge basat en el poema Esmorzar (Déjeuner du matin) de Jacques Prévert, per encetar (i incitar a) la interacció. Després, tot va venir rodat. Vam parlar de contes infantils cruels, de llibres preferits i, per justificar-ho tot plegat, de la Júlia i de les seves paraules. Malgrat la duresa del relat, la ficció supera la realitat: Amanda Todd, el monstre (sí: monstre!) Josef Fritzl... I per últim, van competir interactivament a veure qui en sabia més, de les paraules de la Júlia. Ras i curt: una experiència magnífica i sobretot enriquidora per a qui signa. Moltíssimes gràcies Lola i Raquel!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1. Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2. La magnit...

Més informació

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica "Paraules, flors i pólvora" ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres. En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...

Més informació

JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Cercar en aquest blog