Passa al contingut principal

DOS LLIBRES QUE CAL LLEGIR

Resultat d'imatges de les pereres fan la flor blancaResultat d'imatges de un monstre em ve a veure

Dos llibres que he llegit recentment i que m'han transmès un seguit d'emocions que crec que val la pena compartir.
Tant l'un com l'altre traspuen sensibilitat i subtilesa al llarg de les seves escasses pàgines. Hi veig, malgrat les diferències evidents, un denominador comú: els protagonistes, tots masculins, creixen davant l'adversitat, com correspon a tot heroi, a còpia d'empassar-se, literalment o no, les llàgrimes.
Totes dues obres ens fan encongir l'ànima a causa de situacions extremes (i tanmateix possibles) que colpeixen adolescents. 
Tres germans pateixen l'abandó de la mare mantenint l'escalfor de la llar amb un pare d'allò més humà. Juguen sovint, com en un ritual, a Negre, una particular versió de fet i amagar amb els ulls tancats. El petit perd la vista en un accident i haurà de jugar-hi per sempre més.
Un noi entoma l'absència del pare, els maltractaments a l'escola i sobretot la malaltia terminal de la mare sense ni tan sols poder descansar a la nit: un monstre el ve a visitar i el malson que es mostra no és l'evident, sinó un altre.
La bona literatura no coneix fronteres d'edats ni tampoc d'idioma, gràcies a les traduccions de Ferran Ràfols i de Maria Rosich respectivament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.