Fragmenta Editorial,
orientada des de la seva fundació a publicar, segons la pròpia definició «llibres
no religiosos sobre religions», irromp amb força en l’àmbit infantil amb la
col·lecció Petit Fragmenta.
Presenten tot just
ara tres àlbums il·lustrats de temàtiques diferenciades però amb el denominador
comú de la cura i de la qualitat de textos i il·lustracions.
Històries de Nasrudín, en
versió de Halil Bárcena i dibuixos d’allò més suggeridors de Mariona Cabassa,
recull diverses anècdotes d’un personatge mític i proverbial d’Orient Mitjà, un
savi-beneit en proporcions variables. En coneixíem alguna història seva, recollida
en un apòleg d’El conde Lucanor, com
la del pare i el fill que viatgen amb una bèstia de càrrega i que, arran dels
comentaris de la gent, experimenten totes les combinacions possibles de
transport.
A Respira, l’autoria integral del qual
recau sobre Inês Castel-Branco, l’insomni d’un nen vehicula tot de trucs de la
mare per tal d’esdevenir conscients d’alguna cosa tan a l’abast i alhora tan menystinguda
(gangues de la pressa!) com ara la respiració. El text i els dibuixos, que
incorporen collages imaginatius, encaixen sense estridències.
Per últim, Funambulus, d’Àlex Tovar i Àfrica Fanlo,
responsables de text i il·lustracions, respectivament, parteix d’un gest
aparentment irrellevant: el fet d’estirar un fil mena cap a la gosadia d’enfilar-s’hi
al damunt i començar a caminar. Text i imatges, indissociables, es converteixen
en una metàfora que explica la vida amb els seus entrebancs i alhora la seva
bellesa. El missatge és positiu i es veu realçat per unes il·lustracions
oníriques i amb un toc naïf i
encantador.
Poc més m’atreveixo a
dir d’aquestes tres petites-grans joies. Només hi copso detalls com a lector,
tot descobrint-hi tres nivells d’interpretació: les imatges que vehiculen les
històries i que l’infant pot potinejar tot sol/a; les imatges més el text amb
què l’adult que acompanya la lectura en glossa els continguts; per últim, l’explotació,
més vivencial que merament didàctica, que tots tres volums incorporen en
acabat.
Al web de l'editorial he pogut veure algun booktrailer d'aquests àlbums. Crec que l'orientació triada no és la més adient, i que no s'adiu a la pretensió bàsica d'aquesta manifestació artística. Es tracta de l'únic (i petitíssim) però que hi he trobat.
Per acabar, no se m'acut cap elogi millor: es tracta
de la mena de llibres que m’hauria agradat tenir a les mans quan era petit i
encara no sabia llegir. Reblem-ho, va: el que hauria volgut mostrat quan els meus fills i nebots encara creien en els Reis Mags.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada