Passa al contingut principal

BALANÇ 2015

Sembla molta cosa, però no.

Abans que comenci la febre nadalenca i els programes televisius recopilatoris, sempre amb el mateix format, fem un alto per mirar enrere.
Aquest any he continuat la col·laboració amb Faristol, òrgan del Clijcat, que s’ha vist ampliada fins arribar a formar part del jurat del premi Protagonista Jove. Vull destacar les lectures d’Exploradors al poema!, de Josep Pedrals, Més o menys jo, de Miquel Duran i de Laberint, de Víctor Panicello. D’altra banda, les ressenyes per a Bromera i Algar s’han vist reduïdes.
A l’octubre vaig impartir la ponència Ortografia a l’aula i arreu, a les Jornades convocades pel Col·legi de Llicenciats, amb un èxit de compareixença sorprenent, tenint en compte l’aridesa del tema a priori. També per al Col·legi, dins del marc de l’Escola d’Estiu, vaig tenir la sort d’oferir el curs sobre booktrailers, que beu de l’experiència consolidada del Projecte Lectura Jove (ja cinc edicions!), amb els amics Carles Alcoy i Elisabet Valls.
He tornat a col·laborar amb Grup Promotor elaborant un material d’expressió escrita per a 2n d’ESO. Aquesta mateixa editorial ha reeditat els Quaderns d’expressió escrita publicats fa uns anys. El millor, a banda de veure’ls publicats de nou, és que aguantin el pas dels anys. També va aparèixer abans de l’estiu el manual de Llengua i literatura de 3r d’ESO on vaig intervenir fa un parell d’anys, aquest cop per a Text-La Galera.
Paper de Vidre, la revista on-line dedicada al conte, em va publicar Carta de Ramon Sorribes..., un relat irònic per a adults de també anys enrere. També en format digital vaig publicar un article per a la revista Babar sobre booktrailers escolars. Per a la revista Faristol n’he publicat dos, un sobre aquest mateix tema i un altre sobre l’animació a la lectura a l’aula de secundària.
Amb el suport de Barcanova he impartit una desena de tallers en diverses escoles i instituts per parlar sobre booktrailers i sobre la meva novel·la Música amagada.
I last but not least, al març es va publicar el meu segon llibre de ficció, Pa sucat amb somnis, que em va permetre recuperar la il·lusió de signar algun llibre per sant Jordi.
Pel que fa al treball a l’escola, amb el convenciment fruit de l’experiència, he optat per un acostament competencial, que s’evidencia en el blog http://paraulesalloc.blogspot.com.es/


Al calaix dels inèdits, tres novel·les Sense xarxa, Fina Ensurts i Paraules de Júlia, de temàtica LIJ. El 2016 comença amb la publicació del conte La Fina, que no és com els altres, a Cavall Fort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q