Passa al contingut principal

FAHRENHEIT 451, DE RAY BRADBURY

En Sansón Carrasco, el capellà i la neboda de don Quitxot se'n va fer un tip, de cremar llibres
Una ficció científica (veritable traducció de science fiction, segons el filòleg Adrados) que data de molt abans de la pretesa mort anunciada del llibre imprès a les mans de l'e-book.

En un futur que potser sigui el nostre els bombers no extingeixen incendis, sinó que atenen un altre tipus d'alarmes. El govern, conscienciat del perill i la infelicitat resultants de la ficció novel·lesca i del pensament imprès (ni ningú parla així ni hi ha un acord unànime per remetre a la realitat), prohibeix la tinença, el comerç i el consum de llibres. La purificació dels delictes relacionats amb la lletra impresa només pot arribar amb el foc, públic i exemplaritzant, administrat per l'íntegre cos de bombers.

Montag és el bomber exemplar que no qüestiona l'ordre vigent fins que coneix a una dona molt diferent de la seva, que li inocula el virus del dubte. La senyora Montag, però, compleix totes les exigències del bon ciutadà: seguiment fidel de la televisió, consum moderat de drogues, nul exercici del raciocini i repugnància davant els llibres.

En una intervenció poc heroica, Montag s'horroritza que una dona prefereixi cremar juntament amb la seva biblioteca. Per entendre el seu sacrifici, el bomber roba un llibre que interpreta amb dificultat. Després, producte de la trobada amb altres veus, n'hi haurà més i, com era previsible, la denúncia de la seva pròpia dona. Noblesa obliga.

La Història ens ensenya que la crema de llibres és el pas previ a la immolació de persones, i tant és que en diguem autos de fe, Kristallnacht o fanàtics de la Bíblia i del revòlver més propis d'un episodi dels Simpson.

La versió cinematogràfica de François Truffaut (1966), malgrat el temps transcorregut i les diferències amb el text de la novel·la, suporta, com els bons llibres, una segona (i una tercera) revisió.

El títol es refereix a la temperatura en què crema el paper.

Hi ha una entrada referida a textos d'aquest mateix llibre dins del blog. Les reiteracions són producte de l'apassionament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q