És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
L'exposició d'avui ha sigut molt interessant i gens avorrida, ja que m'ha mantingut atent en tot moment. La participació ha fet que aquesta fos més entretinguda encara. El tema està molt ben escollit i és ideal per a aquella gent que està acostumada a veure els herois que surten a les pel·lícules, còmics, etc... La presentació demostra amb claredat que els verdaders herois no tenen super poders o habilitats especials, sinó l'impacte positiu que l'heroi genera a les vides dels demés
ResponEliminaPau Rubio
IES Mediterrània