A propòsit de la data (DENIP: dia escolar de la no-violència i de la pau) i de les tristes circumstàncies viscudes a París fa tres setmanes, un suggeriment didàctic ideològicament provocador. Contrastar, sense sortir de la cultura francesa, la lletra de la Marsellesa (a estones gore, un pèl exaltada com tot himne) amb la de Le déserteur, de Boris Vian. Totes les tendències caben sota el paraigua d'una mateixa cultura. Un sa exercici de contrast de valors que els alumnes agraeixen perquè els indueix a ser crítics. Et pourtant, vive la France!
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada