Passa al contingut principal

EL SENYOR IBRAHIM I LES FLORS DE L'ALCORÀ

En aquests temps que resulta tan políticament correcte revisar, en ocasions a la baixa, els rols associats al gènere (què significa i què implica ser pare, filla, marit, etcètera), vet aquí una fabulació lúcida, emocionant i tendra, però al marge de tota sensibleria. 

Momo (Moïse) és un adolescent taciturn que un bon dia decideix trencar la guardiola per perdre la virginitat amb les putes del seu barri. El seu pare, un trist advocat (també un advocat trist), mai li parla de la mare que els va abandonar, sinó de l'absent germà gran, Popol. Fart del "Popol hauria fet tal i tal cosa, no com tu", Momo, ja mai més un nen, freqüenta la botigueta de Monsieur Ibrahim, l'àrab du quartier, a qui roba dissimuladament per allargar els diners que el pare li escatima per menjar. Malgrat tot, Monsieur Ibrahim l'instrueix sobre la importància de les coses que aparentment no en tenen. Com per exemple somriure. El noi pregunta al seu mentor d'on obté aquesta saviesa ancestral. "Del meu Alcorà, Momo". El pare, aclaparat pel pes dels seus records, se suïcida i Momo demana immediatament al vell botiguer que l'adopti. El noi es convertirà, per iniciativa pròpia, en un nou Momo, hipocorístic de Mohamed, fins i tot per la senyora que ve a casa per interessar-se per ell. "Si veus Moïse, li diràs que la seva mare ha vingut a veure?" "És clar. Per cert, senyora, què en sap, d'en Popol?" "Popol?" "Sí, el germà gran de Momo ... de Moïse". "Mai no hi ha hagut cap Popol". 

Monsieur Ibrahim i el seu fill acabat d'estrenar tanquen la botiga i emprenen un viatge de retorn feliç i carregat d'experiències cap a Anatòlia. Allà descobrirà Momo el sentit de les voltes eternes dels monjos giròvags sufís i el contingut exacte de l'Alcorà de Monsieur Ibrahim. 

Una història captivadora, senzilla i profunda alhora, que va inspirar la pel·lícula homònima protagonitzada per un superb Omar Sharif. Cliqueu aquí per veure'n el tràiler subtitulat en anglès.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Joan Abellaneda16/9/14 18:44

    molt interessant joan, gràcies per la recomanació tant del llibre com de la pel.lícula, sembla que té un bon i enriquidor missatge tot plegat ! ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació