El premi Joaquim Ruyra 2013 és aquesta novel·la de Care Santos. La mataronina parteix d'uns personatges secundaris d'una obra anterior: Bel, amor més enllà de la mort. El protagonista és en Pol, un adolescent orfe marcat per un do terrible, confós amb una malaltia mental: els esperits que han de prolongar la seva estada al món dels vius per resoldre assumptes pendents fan servir el seu cos per interactuar-hi. Alumne modèlic, deixat de banda pels companys, creix assistit per una família ben atípica: un gos amb una especial sensibilitat, una escriptora i un parapsicòleg excèntrics i les directores de la gossera i del centre de menors on s'està. Les veus (en realitat, esperits) que l'assetgen des de sempre, mitigades per la música, agafen les regnes quan els metges decideixen treure-li la medicació. Serà el moment triat per un esperit rabiós, el del jove delinqüent Janko, per anar a retrobar la Marzena, la noia per la qual tots dos senten atracció, tot i que de diversa mena. La novel·la, de factura impecable, presenta el conflicte clàssic Jekyll-Hyde des d'una lectura originalíssima i moderna. Al cap i a la fi, l'antagonisme remet a un mateix i les pròpies contradiccions. Una prosa precisa, esquitxada de música, capaç d'envoltar el lector en imatges oníriques de gran força. Una delícia d'allò més recomanable per a 3r i 4t d'ESO.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada