Passa al contingut principal

NO PREGUNTIS QUI SÓC, DE CARE SANTOS

El premi Joaquim Ruyra 2013 és aquesta novel·la de Care Santos. La mataronina parteix d'uns personatges secundaris d'una obra anterior: Bel, amor més enllà de la mort. El protagonista és en Pol, un adolescent orfe marcat per un do terrible, confós amb una malaltia mental: els esperits que han de prolongar la seva estada al món dels vius per resoldre assumptes pendents fan servir el seu cos per interactuar-hi. Alumne modèlic, deixat de banda pels companys, creix assistit per una família ben atípica: un gos amb una especial sensibilitat, una escriptora i un parapsicòleg excèntrics i les directores de la gossera i del centre de menors on s'està. Les veus (en realitat, esperits) que l'assetgen des de sempre, mitigades per la música, agafen les regnes quan els metges decideixen treure-li la medicació. Serà el moment triat per un esperit rabiós, el del jove delinqüent Janko, per anar a retrobar la Marzena, la noia per la qual tots dos senten atracció, tot i que de diversa mena. La novel·la, de factura impecable, presenta el conflicte clàssic Jekyll-Hyde des d'una lectura originalíssima i moderna. Al cap i a la fi, l'antagonisme remet a un mateix i les pròpies contradiccions. Una prosa precisa, esquitxada de música, capaç d'envoltar el lector en imatges oníriques de gran força. Una delícia d'allò més recomanable per a 3r i 4t d'ESO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.