Ens agradi o no, la ficció distòpica és aquí per quedar-se. El mateix títol, mereixedor del premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2012, no porta a engany. Una protagonista adolescent arriba a la maduresa de cop quan una Barcelona reconeixible esdevé el medi on els zombis es mouen (és un dir) al seu aire. A Una de zombis hi trobem ecos variats, des d’Els jocs de la fam fins al Mecanoscrit del segon origen, passant per La carretera de Cormac McCarthy i, evidentment, les històries de zombis. Però Martín va més enllà, conscientment. La protagonista, de qui no sabrem el nom fins al final, insisteix a bastament que la situació no passa als Estats Units. I acaba reflexionant sobre què és superflu a la vida. La moralitat és clara: el futur serà dels joves coratjosos o no serà. Com l’Alba, verge i bruna…Cal afegir la distinció amb el premi Protagonista Jove i el més que previsible tractament dins del nostre Projecte Lectura Jove del curs vinent. Queda dit.
|
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada