Ens agradi o no, la ficció distòpica és aquí per quedar-se. El mateix títol, mereixedor del premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2012, no porta a engany. Una protagonista adolescent arriba a la maduresa de cop quan una Barcelona reconeixible esdevé el medi on els zombis es mouen (és un dir) al seu aire. A Una de zombis hi trobem ecos variats, des d’Els jocs de la fam fins al Mecanoscrit del segon origen, passant per La carretera de Cormac McCarthy i, evidentment, les històries de zombis. Però Martín va més enllà, conscientment. La protagonista, de qui no sabrem el nom fins al final, insisteix a bastament que la situació no passa als Estats Units. I acaba reflexionant sobre què és superflu a la vida. La moralitat és clara: el futur serà dels joves coratjosos o no serà. Com l’Alba, verge i bruna…Cal afegir la distinció amb el premi Protagonista Jove i el més que previsible tractament dins del nostre Projecte Lectura Jove del curs vinent. Queda dit.
|
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada