Es tracta del segon lliurament de les aventures d’en Biel i la Grisel ·la, dos amics que
fan de detectius i se’n surten. A partir d’un acrònim misteriós en la pota d’un
ocell dissecat, tot estirant, descobreixen el fil que mena cap a un cas
flagrant de corrupció urbanística a les comarques de Tarragona. La trama mostra
la col·laboració entre nens i adults a favor d’un ecologisme amable i didàctic…però
també simplista. La trama està correctament resolta, tot i que la compaginació
de les il·lustracions a vegades avança esdeveniments i desfà la intriga. És bo
i necessari que sorgeixin segells nous, però per créixer cal també incidir en
el nivell d’exigència.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada