Es tracta del segon lliurament de les aventures d’en Biel i la Grisel ·la, dos amics que
fan de detectius i se’n surten. A partir d’un acrònim misteriós en la pota d’un
ocell dissecat, tot estirant, descobreixen el fil que mena cap a un cas
flagrant de corrupció urbanística a les comarques de Tarragona. La trama mostra
la col·laboració entre nens i adults a favor d’un ecologisme amable i didàctic…però
també simplista. La trama està correctament resolta, tot i que la compaginació
de les il·lustracions a vegades avança esdeveniments i desfà la intriga. És bo
i necessari que sorgeixin segells nous, però per créixer cal també incidir en
el nivell d’exigència.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada