Aventurem
una hipòtesi: pot la lectura salvar una vida? En el cas de la
Claustre, estudiant de Batxillerat, la resposta és literalment que
sí. Per a ella, descobrir, de la mà de l'autora present al títol,
que llegir obre els ulls, la duu a superar el desamor de la mare i a
trobar la inspiració per al seu treball de recerca. A partir d'una
hipòtesi, com manen els cànons. En contactar-hi, la noia no sols
descobreix que l'Helena no és gens tibada, sinó que vida i obra són
indestriables. I que una vida plena enriqueix l'escriptura i només
pot captivar els lectors. Un relat que emociona, que parla de l'amor
per les petites coses i dels afectes, i que acaba incidint amb
sensibilitat colpidora en les relacions familiars i en la mort. La
novel·la, 32è Premi Enric Valor de narrativa juvenil, m'ha agradat
tant que no m'ha importat que la portada (impersonal) i el títol (no
massa representatiu) no li facin gens de justícia.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada