Aventurem
una hipòtesi: pot la lectura salvar una vida? En el cas de la
Claustre, estudiant de Batxillerat, la resposta és literalment que
sí. Per a ella, descobrir, de la mà de l'autora present al títol,
que llegir obre els ulls, la duu a superar el desamor de la mare i a
trobar la inspiració per al seu treball de recerca. A partir d'una
hipòtesi, com manen els cànons. En contactar-hi, la noia no sols
descobreix que l'Helena no és gens tibada, sinó que vida i obra són
indestriables. I que una vida plena enriqueix l'escriptura i només
pot captivar els lectors. Un relat que emociona, que parla de l'amor
per les petites coses i dels afectes, i que acaba incidint amb
sensibilitat colpidora en les relacions familiars i en la mort. La
novel·la, 32è Premi Enric Valor de narrativa juvenil, m'ha agradat
tant que no m'ha importat que la portada (impersonal) i el títol (no
massa representatiu) no li facin gens de justícia.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada