Passa al contingut principal

ESCALFEM MOTORS


Ja ha passat per sort la disbauxa nadalenca i toca contenció (alimentària, de butxaca). El marc ideal per enfilar l'agulla. Tinc en ment dos projectes de creació de literatura infantil i juvenil. 
El primer s'emmarca dins de l'efemèride de l'any: una novel·la ambientada a la Barcelona del setge, en què un noi somia a ser corsari per tal d'evadir-se de l'horror, la tristesa i l'estretor de cada dia. La irrupció de l'avi, entabanador de mena, duu una esperança real per al noi i fins i tot per a la ciutat. El conflicte entre el desig i l'obligació i què significa fer-se gran a marxes forçades. 
El segon és una reinterpretació del mite d'Orfeu (i de Faust) de la mà d'un noi que pacta amb un obscur productor musical per tal de transcendir el silenci, el soroll i la indiferència. O dit amb altres notes, l'oblit de la mort. Però s'ha de complir el vell principi: mor jove aquell a qui els déus estimen?
És inevitable i alhora canònic agafar com a referència esquemes previs com ara el de l'heroi. Ja se sap que quan una història ens colpeix és perquè ens és familiar: en el fons, conèixer és recordar. D'aquí que reprengui les formes i les etapes tan ben raonades per Vogler en el seu Writer's Journey.
Properament apareixerà a Animallibres Receptes per somiar, una novel·la per a nens i nenes de 10 a 12 anys en què la protagonista aprèn a fer-se gran quan aprèn a menjar de tot. I la Fundació Bromera té previst publicar una col·lecció de llegendes catalanes, per a la qual vaig (re)escriure la de sant Jordi, partint de la versió de Joan Amades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q