Ja ha passat per sort la disbauxa nadalenca i toca contenció (alimentària, de butxaca). El marc ideal per enfilar l'agulla. Tinc en ment dos projectes de creació de literatura infantil i juvenil.
El primer s'emmarca dins de l'efemèride de l'any: una novel·la ambientada a la Barcelona del setge, en què un noi somia a ser corsari per tal d'evadir-se de l'horror, la tristesa i l'estretor de cada dia. La irrupció de l'avi, entabanador de mena, duu una esperança real per al noi i fins i tot per a la ciutat. El conflicte entre el desig i l'obligació i què significa fer-se gran a marxes forçades.
El segon és una reinterpretació del mite d'Orfeu (i de Faust) de la mà d'un noi que pacta amb un obscur productor musical per tal de transcendir el silenci, el soroll i la indiferència. O dit amb altres notes, l'oblit de la mort. Però s'ha de complir el vell principi: mor jove aquell a qui els déus estimen?
És inevitable i alhora canònic agafar com a referència esquemes previs com ara el de l'heroi. Ja se sap que quan una història ens colpeix és perquè ens és familiar: en el fons, conèixer és recordar. D'aquí que reprengui les formes i les etapes tan ben raonades per Vogler en el seu Writer's Journey.
Properament apareixerà a Animallibres Receptes per somiar, una novel·la per a nens i nenes de 10 a 12 anys en què la protagonista aprèn a fer-se gran quan aprèn a menjar de tot. I la Fundació Bromera té previst publicar una col·lecció de llegendes catalanes, per a la qual vaig (re)escriure la de sant Jordi, partint de la versió de Joan Amades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada