Passa al contingut principal

CITES PER AL COMENTARI DE "FAHRENHEIT 451", DE RAY BRADBURY

Un clàssic per desgràcia vigent. Integristes de tots els colors (a Tombuctú, al Bible belt del llunyà sud dels Estats Units) obsedits per cremar llibres. El pas previ a cremar persones. Com a la Kristallnacht. Ja ho preveia Voltaire: llegir és perillós. I si no es pot prohibir, caldrà volatilitzar els llibres.
En vam parlar al club de lectura a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt, ara fa uns mesos.

0.
Per a l'edificació dels fidels i per al bé de les seves ànimes, els prohibim que mai llegeixin cap llibre, sota pena de condemnació eterna. I, per tal que no els agafi la temptació diabòlica d'instruir-se, prohibim als pares i mares que ensenyin a llegir als seus fills. I, per prevenir qualsevol contravenció al nostre edicte, els prohibim expressament que pensin, sota les mateixes penes.
Signat: Nós, Iúsuf-Xeribi, per la gràcia de Déu, muftí del Sant Imperi Otomà.

Voltaire: De l'horrible perill de la lectura.

1.
Deu haver-hi alguna cosa, alguna cosa que no podem albirar, que fa que una dona es quedi dins d'una casa que s'està cremant; deu haver-hi alguna cosa. Un no s'hi queda per no res. (Montag)
2.
Tots hem de ser iguals...Un llibre és una pistola carregada a casa del veí. Cremi'l. Tregui la bala de l'arma. (Capità Beatty).
3.
Tenim tot el que cal per ser feliços, però no en som. Hi falta alguna cosa...L'únic que jo sabia del cert que faltava eren els llibres que he cremat durant deu o dotze anys. Aleshores vaig pensar que els llibres podrien ajudar-me. (Montag).
4.
Tot això són novel·les, totes tracten de persones que mai no van existir, i això fa que les persones que les llegeixen se sentin infelices amb les seves vides. Els fa voler viure de maneres impossibles. (Capità Beatty).
5.
Tothom ha de llegar alguna cosa en morir, deia el meu avi...Alguna cosa que les teves mans hagin tocat i que serveixi per albergar la teva ànima quan moris. (Granger).
6.

Què fa que el foc sigui tan fascinant? Tant és l'edat que tinguem: què ens hi atreu?...És moviment perpetu, allò que l'home hauria volgut inventar però no ho va fer. (Capità Beatty).

Comentaris

  1. per a pensar una bona estona, joan. Se m'ha posat la " gallina de piel" només de pensar en una hipotètica prohibició de la lectura...
    abraçades i bon inici del 2n trimestre al cole !!! ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc c

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes  A boca de canó,  un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu q