Curiós el cas d'un adolescent francès que sol·licita el seu ingrés a l'Académie Française. A banda que sigui a petició pròpia (i no a proposta, com crec que es fa en altres llocs), ens sobta que el somni de transcendència d'un jove no derivi cap al futbol, els reality shows o la música. Sembla que Arthur Pauly aporta mèrits suficients, com ara dissertar d'alta literatura amb destacats prohoms. A cals veïns, l'acadèmia té virtuts casolanes (per allò de netejar, fixar i donar esplendor). A França els membres d'aquest club selecte són immortals. Ergo ser un lletraferit prolonga el recorregut vital. Dubto, però, que cap alumne català aspiri a ocupar un lloc a l'IEC...(o a la RAE).
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada