Passa al contingut principal

ELS JOCS DE LA FAM , DE SUZANNE COLLINS


Quin serà el llegat de l' home actual ? Suzanne Collins s'atreveix a posar el dit a la nafra en una trilogia adreçada al públic juvenil , el primer volum de la qual és l'esmentat al títol.
El canvi climàtic s'ha consumat i els Estats Units han desaparegut per esdevenir una amalgama discreta de districtes, anomenada sarcàsticament Panem, sotmesos tots amb mà fèrria a un Capitoli. La manera de subjugar la gent és la fam, una fam literal, no metafòrica. I per recordar-ne la preeminència, dos adolescents de cada districte són elegits anualment per sorteig per participar en els Jocs de la Fam, transposició cruel dels reality shows nostres (aquests serien els circenses que complementarien el Panem). El guanyador o guanyadora serà qui es mantingui viu l'últim, malgrat les trampes , traïcions o antipaties d'espectadors i (atenció!) patrocinadors.
Katniss, una jove caçadora, es presenta voluntària per estalviar una mort segura a la seva germana petita , i com en un Laberint distòpic, li tocarà lluitar amb els monstres de la crueltat i de la traïció i fins i tot amb l'amor.
L'acció és desbocada i deixa literalment sense alè l'espectador, i la narració, més que eficaç. No cal demanar-li més. El lector expert hi trobarà referències múltiples i fins i tot hi albirarà tot de mecanismes (la trampa y el cartón), que n'hi ha. Però si, trilogia o no, amb pel·lícules o sense, malgrat la comercialitat que traspua tot plegat, l'obra serveix per incitar a la lectura i, arribat el cas , a la reflexió ètica i la rebel·lió, encara que sigui utòpica i adolescent, pagarà la pena.
Afegirem per últim que es tracta d'un llibre ideal per a la creació de booktràilers. Ho diem amb coneixement de causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica  "Paraules, flors i pólvora"  ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.  En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...