Passa al contingut principal

ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES, DE MAURICE SENDAK




Tots tenim o hauríem de tenir una definició d'urgència per explicar què és un clàssic. I més si considerem que aquest concepte abasta ja gèneres "no clàssics", com ara l'àlbum il·lustrat. Intentem ara una definició a pèl: llibre dirigit a públic infantil, amb preeminència d'il·lustració però amb presència també de text, perquè l'infant ho llegeixi autònomament (o no), i que segurament admet lectures a més d'un nivell. A poc a poc ens hem acostat a un àlbum il·lustrat clàssic, quod erat demostrandum. O si hi insistim, l'àlbum il·lustrat Allà on viuen els monstres. L'anècdota d'arrencada és prou coneguda: un nen que es porta malament (recordeu quan no hi havia etiquetes per al nen que, senzillament, era de la pell de Barrabàs?). Castigat per una mare absent del relat, s'evadeix amb la imaginació. Hi destaquem el simbolisme dels dibuixos i de l'acció, reblats per un text brevíssim: el nen, vestit amb una pell de llop com si fos un xaman siberià, esdevé , després d'un viatge a l'altre confí del món, el rei dels monstres. Els controla amb la seva mirada magnètica i aquests, que també tenen el seu cor, li dediquen un afectuós " et devorarem! " per convènce'l que no torni a casa a temps que es refredi el sopar de reclús infantil. La imaginació (i l'espai i el temps subjectius) desborden pel caparró coronat del nen, i fins i tot per la seva habitació. Quedarà el sopar, tebi , com a mostra de l'amor incondicional matern, tot i les maneres o el salvatgisme de la criatura. I qui estigui lliure de pecat, que hi clavi la primera queixalada.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnitud del narrador. En
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació