Passa al contingut principal

WONDER, PER R.J. PALACIO


Els nens són cruels, però no més ni menys que els adults que els alliçonen: els testos s'assemblen a les olles. August Pullman (o Oggie Doggie, o el Comandant Tom, o l'orc) és un petit supervivent: a una terrible malformació facial i a desenes d'operacions. És una meravella (wonder) que respiri, que mengi, que hagi pogut créixer.
Podrà sobreviure a la incertesa, que no és tal, d'haver-se d'incorporar a una escola? Volem entendre que sí. El centre preveu un comitè de benvinguda, que no resultarà tal, on el nen trobarà un tast del ventall de reaccions davant de la diferència flagrant.
La lliçó que ens imparteix a tots l'August és que tenint-ho tot en contra, cal no defallir mai. Malgrat les mirades, els riures més o menys dissimulats, el fet de tenir la pesta, els missatges insultants. Perquè no es pot passar desapercebut quan s'ha sobreviscut per destacar. L'arma serà l'amabilitat, en el sentit etimològic de fer-se amar, tal vegada un dels preceptes no formulats encara pel professor de Llengua.
Ens ha agradat el llenguatge senzill i creïble, posat en boca de l'August, de la germana, dels amics. Tots parlen de sentiments sense caure massa de quatre potes en la sensibleria. La Via, la germana, descriu la família (i seria extensible al relat) en termes d'un sistema solar al voltant de l'August: d'aquí tal vegada el casc d'astronauta que l'acompanyava de petit.
Un encert els capítols curts i els seus títols suggeridors, així com les constants al·lusions a la cultura audiovisual. Hem trobat interessant l'acostament a l'assetjament escolar, reflectit en tots els seus matisos i no descrit en termes de blanc o negre, bo o dolent.
No ens ha agradat especialment l'enaltiment final de l'heroi, un nen que volia passar desapercebut perquè precisament desitjava que tot l'any fos Halloween. Calia que se sentís com Luke Skywalker al final de l'episodi IV de Star Wars?
La vida no és un llit de roses, recorda Freddy Mercury a We are the champions i l'essencial és invisible als ulls en paraules del Petit Príncep. Per això la lletjor és alguna cosa relativa, però impossible de deixar de banda en un món obsedit per les aparences.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació