Passa al contingut principal

SOBRE LLIBRES DE TEXT


Ningú no dubta que per practicar esport cal un mínim d'equipament. En aquest article, en Xavier Carrasco, director editorial de Text-La Galera, du a terme una impecable apologia d'un equipament tan criticat com necessari: el llibre de text. Hi ha professionals que afirmen sense vergonya que es pot jugar a futbol amb xancletes, que és tant com dir que no calen llibres de text (i bé que en fotocopien a tort i a dret: intertextualitat o barra monumental?). Però pel poc que sabem del tema, coincidim amb l'autor que no és el mateix, per descomptat. Es pot dir més alt, però no més clar.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xaviercapicua25/11/13 9:07

    Moltes gràcies per la referència, Joan!
    Conforta veure que no som sols, que hi ha algú més que creu que els llibres de text poden ser una eina valuosa, útil (jo no goso dir que imprescindible, tampoc). La intenció del meu article, més que res, era dir que els editors que fem aquesta mena d'obres mirem de ser honestos i de fer-les tan bé i tan adequades com podem, i que la nostra prioritat no és guanyar diners i prou, com molta gent sembla creure. Però tu això ho saps prou bé.
    Una abraçada.

    Xavier Carrasco

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NOVES INQUIETUDS POSADES EN MARXA

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació