Passa al contingut principal

SOBRE LLIBRES DE TEXT


Ningú no dubta que per practicar esport cal un mínim d'equipament. En aquest article, en Xavier Carrasco, director editorial de Text-La Galera, du a terme una impecable apologia d'un equipament tan criticat com necessari: el llibre de text. Hi ha professionals que afirmen sense vergonya que es pot jugar a futbol amb xancletes, que és tant com dir que no calen llibres de text (i bé que en fotocopien a tort i a dret: intertextualitat o barra monumental?). Però pel poc que sabem del tema, coincidim amb l'autor que no és el mateix, per descomptat. Es pot dir més alt, però no més clar.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xaviercapicua25/11/13 9:07

    Moltes gràcies per la referència, Joan!
    Conforta veure que no som sols, que hi ha algú més que creu que els llibres de text poden ser una eina valuosa, útil (jo no goso dir que imprescindible, tampoc). La intenció del meu article, més que res, era dir que els editors que fem aquesta mena d'obres mirem de ser honestos i de fer-les tan bé i tan adequades com podem, i que la nostra prioritat no és guanyar diners i prou, com molta gent sembla creure. Però tu això ho saps prou bé.
    Una abraçada.

    Xavier Carrasco

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica  "Paraules, flors i pólvora"  ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.  En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació