JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

No pensava a omplir la panxa Salvat-Papasseit recitat per l'Ovidi Montllor acompanyat per en Toti Soler. Un luxe a tres bandes que m'agrada especialment i que vull compartir. Sonarà des que cliquis aquí mateix.

Les xifres parlen per si soles, i la distribució geogràfica també L'Àngels S. Amorós, professora i lletraferida (sempre es fa difícil esbrinar en quin ordre), parla de la meva novel·la en termes elogiosos. I ho fa de manera clara i concisa. La data triada ve especialment a tomb: 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Després d'agrair-li-ho, obtinc el seu permís per reproduir el seu article, aparegut a la revista online "Descrivim". Per accedir a la crítica, cliqueu aquí.

Sap greu anomenar-lo pel seu nom, si és que el nom fa la cosa No per coneguda obviarem l’anècdota. En un debat parlamentari sobre Educació, durant l’anterior règim, un ministre es preguntava retòricament que per a què servia el llatí avui en dia. La rèplica d’un humanista, immediata, va ser demolidora. "Por de pronto, señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa."  (entiéndase cabrón).  El debat persisteix, malgrat la implantació de la democràcia, i els dubtes sobre la pertinença o no de les Humanitats també (encara!). Ben aviat parlarem sobre creativitat lèxica partint de la millor base: les arrels clàssiques. La intenció no és deixar en evidència ningú, sinó demostrar que és possible, encara avui en dia, crear paraules. I en el fons, mentre conservem aquesta capacitat, serem immunes al newspeak que Orwell preconitzava el 1948. Un newspeak prolífic (oxímoron!) que és terreny abonat per a fake news. Serà dur...

És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar sigui que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar un llistat de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra. Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria).  Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir. Possiblement alguna pràctica docent consolidada incideixi també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que, com a adults, al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera. Res no fa pensar tampoc que a un/a ...

DESCRIPCIÓ Un espai per afavorir un acostament diferent (interdisciplinari, multicanal, motivador) a la lectura i a l’expressió, convertint les trames en fotogrames. OBJECTIUS Visionar i analitzar conjuntament  booktrailers  escolars. Valorar les estratègies i els beneficis generats mitjançant el treball cooperatiu. Oferir pautes per a la motivació, la creació i la valoració dels  booktrailers  escolars. Conèixer el projecte d’un centre de Mataró: agents implicats, organització i resultats. Elaborar, projectar i valorar conjuntament el propi  booktrailer  durant l’Escola d’Estiu, reproduint les condicions en què hauran de treballar els adolescents. CONTINGUTS Què és un  booktrailer ? Per què i per a què fer-ne? Passos per elaborar-ne. La importància de l’ storyboar d. Recursos a l’abast. Creació del  booktrailer . Pautes per a l’avaluació Per accedir als continguts del primer dia,  podeu clicar aquí   ...

Així s'anomena el curs que ofereixo (en solitari) a la propera Escola d'Estiu del Col·legi de Llicenciats. Amb la idea bàsica de precisament el contrari, de no deixar cap paraula a la boca. Vaja, que parlem sobre com fer buidar el pap als nostres alumnes. Amb criteri, per descomptat, i sense perdre mai el nord ni el sentit de l'humor. Aquí se'n parla.