Salta al contingut principal

Entrades

UN NOU NÚMERO DE FARISTOL

I ja en són 80! A destacar, a part de la secció de crítica, a la qual contribueixo amb quatre ressenyes, un article sobre el Tricentenari i un altre sobre diferents orientacions afectives, sempre des del punt de vista de la LIJ. Felicitats a tots els col·laboradors i els responsables i bones lectures per a tothom! Per accedir-hi, doncs ja sabeu què cal fer.

UN POEMA DE JOANA RASPALL

Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net.

EL DICTAT, UNA PRÀCTICA INSUBSTITUÏBLE

En una escola marcada no sols per les servituds de la societat que canvia ràpidament, sinó també per les de la tecnologia, potser no hi hagi temps per a petites pràctiques tradicionals, i per tant, bandejades. No ens cansarem de dir-ho: per escriure bé, cal escriure a diari (i l'adagi es fa extensible a qualsevol infinitiu). El dictat pot no ser la panacea universal, però s'hi acosta. I no necessita cap inversió addicional, difícil d'altra banda en època de retallades, però tal vegada sí mirar-se'l amb uns altres ulls.  Aquí trobareu unes quantes pistes que funcionen per fer servir el dictat a classe.

ÀLIENS, DE DAMIÀ ALOU

A la ciutat de Palma de finals del franquisme, un grup de nois comparteix l’obsessió pel fenomen OVNI, la fascinació per una companya de classe més gran que ells i la perplexitat que s’experimenta en deixar enrere l’adolescència. Un esdeveniment terrible trencarà la cohesió inestable de la colla, tot posant en dubte la fe en els extraterrestres i condicionant l’evolució particular de cadascú, de manera especial la del narrador. Exercici de nostàlgia que fa pensar que al darrer quart del segle XX la nostra era una societat alienada i que per tant, no calia buscar-ne, d’àliens, a les estrelles. La portada, d’estètica pulp , potser indueixi a error el possible lector, i desmereix el contingut i l’estil d’aquesta gran novel·la.

AIXÒ LI VA PASSAR A UN AMIC DEL COMPANY D'UN COSÍ MEU...

Tots hem sentit a parlar, de les llegendes urbanes, i n'hem difós, voluntàriament o no. Per què ens fascinen aquests relats inquietants, esbiaixats i rigorosament apòcrifs? Potser perquè responen a pors atàviques que tenen a veure amb estereotips: el que sigui, per tal de no haver de pensar. Fa uns anys vaig dur a terme una experiència d'expressió oral i escrita basada en les més conegudes de totes. Les conclusions queden recollides en  aquest article publicat a GUIX.