JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Per accedir a la revista online

Alguna vegada t'has sentit estrany per pertànyer a l'estranya confraria de lectors empedreïts? Amb un toc d'humor, l'editorial Harper-Collins fa referència a un seguit de problemes molt seriosos  que potser ens ha tocat afrontar en alguna ocasió.  17 problemes que només els qui estimen els llibres podran entrendre.

Aquest és el títol de l'activitat que Editorial Barcanova potencia per treballar la relació entre lectura i imatge a l'ESO. Si el nom fa la cosa, el taller haurà de ser forçosament molt interessant. Uf, quina responsabilitat! Referència al web de Barcanova.

Deia un proverbi indígena (no en recordo l'ètnia) que tota la tribu en bloc era responsable de l'educació dels infants. Potser no caldria una acció tan integral i massiva, però els qui ens dediquem a ensenyar agrairíem una implicació més gran per part dels primers responsables: els pares. Sovint, disfressant-ho d'una falsa modernitat/llibertat (poseu-hi la proporció que vulgueu), hi ha progenitors que deleguen competències, de manera que Internet, cinema i televisió esdevenen els ulls dels infants per comprendre el món que els envolta. És aquí on Breu, educador i estudiós del llenguatge audiovisual, de dilatada i contrastada trajectòria, adverteix del perill de l' educació  Disney. Com els cants de sirena que feien perdre el senderi de navegants mitològics, les pel·lícules i altres subproductes de la ingent factoria, amb la seva visió interessada i esbiaixada, determinen l'oci, la butxaca i, per si això fos poc, els valors de desenes de milions de consumidors glo...

Partint ja del supòsit que cal no confondre el que té valor amb el que té preu, he trobat al web de la Fundació Bromera per al foment de la lectura una recepta que en parla de la manera més entenedora: amb brevetat, claredat i molt i molt de sentit comú. Magnífic!  Com fer valorar la lectura.

La tutoria entre iguals, un recurs per al treball a l'aula.

Aquesta novel·la, que actualitza una versió anterior, té com a referent explícit Jules Verne i De la Terra a la Lluna. L’objectiu dels protagonistes és de menys abast (tot i que ara per ara, creiem, no s’ha assolit en la realitat): un submarí propulsat per energies renovables que viatgi de Vilanova a Hèlsinki. Es tracta d’una història coral, potser per incidir en el vessant comunitari de la tasca. La dificultat dels preparatius se salpebra amb les lluites de poder i amb les relacions entre els personatges. La trama demostra a bastament la perícia narrativa d’Hernàndez, així com la documentació que haurà hagut de manejar per bastir un tot àgil i versemblant. A l’estil del mestre Verne. Amb un valor afegit: les explicacions tècniques no cansen i contribueixen a fer que el lector valori l’esforç dels joves visionaris. L’emoció es dosifica en les darreres pàgines, amb el final desitjat, que supera adversitat i tensions. Als Estats Units se n’hauria fet una monumental pel·lícula.