JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Tenim previstes dues xerrades/taller, facilitades per Barcanova dins del programa que té per fomentar la creació de curtmetratges a les aules. La primera a l'IES Josep Pla, l'11 de març. La segona al CE San Francisco, el 20 del mateix mes. Tots dos centres són a Barcelona. Com se sol dir en aquests casos: llums, càmera i acció!

En un món on l'ostentació és un valor en alça i on abunden els venedors de fum, sobta l'exemple d'un pedagog israelià dislèctic. Algú que, segons ell mateix reconeix, escriu i parla malament. Però no ens enganyem: el seu discurs pot agradar o no, però és coherent i deixa en ridícul el retoricisme de tants que parlen per només fer soroll. La seva tesi: tot nen/a és un geni en alguna cosa si l'ajudem a ser-ho (i si ell n'és conscient i es deixa guiar, m'atreveixo a afegir). També m'entusiasma que carregui contra la dictadura de les proves PISA i el pensament monocolor i uniformitzador que imposa. Treballar a l'aula per fer quadrar unes boniques estadístiques! Ha! Que la realitat no enlletgeixi una bonica ficció concebuda al despatx dels qui maneguen els fils. Tota la resta són bestieses. Ah, per cert. Feu la prova de llegir i comentar  l'entrevista a La Contra de la Vanguardia  en una aula d'ESO. I a veure què passa.

Algú ho ha posat negre sobre blanc. Apte per a l'examen de consciència. Donaré la talla o no? Per comprovar-ho, sense més dilació.

Article aparegut a la revista Capgròs fa uns mesos. Booktràiler d'alumnes de 1r d'ESO basat en el Cyrano d'Edmon Rostand. Bookgràiler de 2n d'ESO basat en "La porta dels tres panys" de Sònia Fernández-Vidal.

L'amic Carles (narrador oral, arquitecte de l'enginy i pedagog , encara que no ho vulgui) ha parlat avui als nois i noies de 1r i de 2n d'ESO de la noció de lectura. Una noció eixamplada: és aquella pulsió per estar pendent de l'entorn i poder sortir-se'n amb èxit. Narrant amb mestria el conte de la Caputxeta Vermella (!) ha induït que els alumnes llegissin tot de missatges implícits. Un veritable exercici de comentari de text que, ves per on, serveix per a la vida i que ens ensenya a desconfiar de llops peluts que imposten veuetes. Al món real i al Facebook. D'aquí ha saltat a l'estructura heroica del relat, que permet ajuntar Serena  de Dolors Garcia i Cornellà amb el petit Polzet. I un cop explicitades relacions temàtiques aparentment inconnexes, caldrà fer el salt cap a la història que els demanem que expliquin amb una càmera. Els aplaudiments han estat eloqüents. Per descomptat que to be continued.  

Qui no ha sentit (o transmès) relats sobre noies misterioses en un revolt, nens diferents  nascuts després d'una nit boja, transplantaments expeditius? L'article de l'enllaç dóna pistes per explotar a l'aula la curiositat que ens desvetllen aquestes històries. I qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra, com se sol dir. Article publicat a GUIX.

La imaginació de dos nens que s'avorreixen no té límits. El marc és un estiu, final de la postguerra, jugar en descampats i el bagatge de moltes pel·lícules en sessió doble: d'indis i també de lladres i serenos. La realitat, però, sobrepassa la fantasia i el que comença com una aventura ( aventi explicita Terradas) adquireix un tarannà macabre: assassinats, el botí d'un atracament, una femme fatale . un amic que té un indubtable costat fosc. Dos indis , de lectura àgil i d'escriptura ben resolta, és una novel·la de paisatges desapareguts, on plana El Caso i l'omnipresent règim, amb un regust de nostàlgia. Malgrat tot, ens sembla discutible que l'edat del protagonista sigui prou esquer per connectar amb el públic juvenil d'avui, mancat de referents.