JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora sugg...

Amb música de Maria Zambrano.

De tant parlar-ne a classe, bé que se'ns devia encomanar alguna cosa.  

Quan l'euroescepticisme creix, quan sorgeixen Brexits dubtosos i nacions que vaguen indefinidament per l'espai intergalàctic, hi ha una data en què es vol valorar un patrimoni preciós: les llengües. Qualsevol pretext, fins i tot una data assenyalada sense gaire tradició, és bo per reflexionar sobre un tresor immaterial transmès de persona a persona i que ens identifica com a membres d'una comunitat lingüística, alhora que ens permet relacionar-nos, via l'aprenentatge, amb d'altres. Visca la diversitat el 26 de setembre i tot l'any! Clicant aquí es pot accedir a un qüestionari kahoot per treballar el Dia Europeu de les Llengües a classe.

Per accedir a la guia didàctica que vaig elaborar per a Sembra Llibres

A l'espera del lector/a desconegut La Júlia amb altres llibres de la casa Ni taula ni rodona, però sí ben avinguda. Ningú em va discriminar per ser oriental Que bonic i que utòpic que totes les setmanes fossin les del llibre en català (o millor encara, que tots els dies fossin Sant Jordi!). Mentre això no sigui possible, ens acontentarem amb aquestes dues efemèrides, on m'ha tocat participar-hi de prop, tot i que jugant-hi un rol...ehem, d'allò ...discretet. I sobretot, molt content de bescanviar la samarreta blaugrana per la del València (amb la del Llevant també hauria xalat). Perdoneu la metàfora futbolística, enunciada sense dur-me la mà a la boca, com vol el tòpic.