JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Un clàssic per desgràcia vigent. Integristes de tots els colors (a Tombuctú, al Bible belt  del llunyà sud dels Estats Units) obsedits per cremar llibres. El pas previ a cremar persones. Com a la Kristallnacht . Ja ho preveia Voltaire: llegir és perillós. I si no es pot prohibir, caldrà volatilitzar els llibres. En vam parlar al club de lectura a la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt, ara fa uns mesos. 0. Per a l'edificació dels fidels i per al bé de les seves ànimes, els prohibim que mai llegeixin cap llibre, sota pena de condemnació eterna. I, per tal que no els agafi la temptació diabòlica d'instruir-se, prohibim als pares i mares que ensenyin a llegir als seus fills. I, per prevenir qualsevol contravenció al nostre edicte, els prohibim expressament que pensin, sota les mateixes penes. Signat: Nós, Iúsuf-Xeribi, per la gràcia de Déu, muftí del Sant Imperi Otomà. Voltaire: De l'horrible perill de la lectura. 1. Deu haver-hi alguna cosa, a...

Res de nou sota el sol, ens adverteix l'adagi, vell com el món. La lectura d'aquest ameníssim assaig, però, que duu un sobrenom explícit (Els arguments universals en el cinema), furga encara més dins de la ferida . Els autors demostren amb profusió d'exemples la continuïtat i la connexió que hi ha entre els mites clàssics i judeocristians (les llavors del títol) i el setè art. La història que funciona a la pantalla és perquè, conscientment o no, es recolza en un argument que ha deixat empremta en la nostra cultura . Conseqüentment, la veu que l'explica no fa més que actualitzar-la. Aquest sí que és el cuento de nunca acabar . Resulta impagable descobrir, en el sentit etimològic, que pel·lícules aparentment tan allunyades entre si com les d'Indiana Jones i de James Bond, les road movies o fins i tot El falcó maltès i 2001: una odissea a l'espai són actualitzacions del mite de Jàson i els argonautes. O que els films del Far West, veritable èpica amer...

En aquest llibre de text, aparegut fa uns anys i concebut per afrontar les PAU, abordàvem en coautoria com dur a terme comentaris de text. Recupero quins són els objectius del material, la noció de text i de comentari de text, així com les etapes del procés i les tipologies textuals. Introducció al material.

Text de la carta al director que acabo d'enviar a La Vanguardia. Té a veure amb la urgència per corregir les proves competències bàsiques i la lentitud a l'hora de pagar el professorat que se n'encarrega (i se sobrecarrega de feina). Al febrer es tornaran a aplicar arreu del territori les proves de Competències Bàsiques a 4t d'ESO. Es duen a terme en dos dies i estan dissenyades per comprovar els punts febles i els punts forts dels alumnes en català, castellà, anglès i matemàtiques. He estat professor-aplicador durant dos cursos i l'experiència m'ha servit per conèixer de prop la realitat d'altres centres. M'ha tocat també ser professor-corrector, i això m'ha permès fer algunes constatacions relatives a l'expressió escrita, a la familiarització de l'alumnat amb l'estructura de la prova, al dilema preparar-los per a la prova/preparar-los per ser competents...Ah, i també que no hi ha cap correlació entre la urgència per corregir ...

No sé on vaig llegir que publicar un llibre de poesia i pretendre fer-s'hi famós és tan difícil com llençar un pètal al buit i esperar-ne l'eco. Malgrat tot, se m'acudeixen mil raons per continuar lluitant per aquest eco tan improbable i tan irracional. Però què seria de nosaltres sense les petites bogeries com aquesta? L'amor per les paraules, el repte de la concisió, el transcriure un punt de vista únic, el fet de voler-lo compartir...podrien explicar l'inexplicable. L'amic Joan en sap un niu, de tot això. Sereu capaços de la transgressió que suposa travessar cap a l'altre costat del mirall , com una Alícia que frisa pel país de les meravelles?

Per quart curs consecutiu la nostra escola duu a terme el que anomenem Projecte Lectura Jove. Havent vist que la típica fitxa de lectura no satisfeia ni alumnes ni docents, vam concebre la idea de fer-los traduir  les seves impressions en films curts. L'important no era la qualitat tècnica, sinó a)triar una bona història i b)saber copsar-ne el nucli.  Des del principi hem col·laborat amb la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró (indispensable el concurs de la Sònia Escobar) que s'encarrega d'oferir-nos les seves instal·lacions per a les trobades, buscar un formador que ens orienti a tots plegats sobre com contar històries (vaja, un contista  de contrastada solvència, en Carles Alcoy) i sobretot, subministrar-nos prou exemplars dels llibres seleccionats a tres bandes. En una primera visita, els quatre cursos de l'ESO, per separat, accedeixen a les instal·lacions i hi duen a terme una gimkana on cal indagar, remenar, deduir. En marxar a casa, s'enduen els llibre...

Fa tot just un segle calia normativitzar la llengua i això es va fer en un context previ al Noucentisme. La biblioteca Pompeu Fabra de Mataró se'n fa ressò...i exposa el meu Lletres a lloc per a l'ESO. Un honor i una responsabilitat alhora. Tuit relacionat amb el tema.