JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Hi intervinc en qualitat d'autor valencià, tot i que jugo en qualitat de  cedit , si se'm permet el símil futbolístic, ja que Paraules de Júlia va aparèixer a Edicions del Bullent. L'accent maresmenc em delatarà. I ben orgullós! Per tenir-ne els detalls.

Uns quants parells d'ulls que han seguit de ben a prop les paraules de la Júlia en boca de l'Helena Lectors adults traient el trellat d'una novel·la juvenil? La primera pregunta que em ve al cap tot seguit és "com?". I la segona, rèplica de l'amic Joan Casanovas és "per què no?". I vet aquí que l'instigador posa en marxa l'engranatge. El context? Companys de feina que des de fa anys dinen periòdicament amb una curiosa autoimposició, un cop al mes: llegir un mateix llibre i comentar-lo amb una carmanyola pel mig. Com a fi de curs, la lectura triada ha estat Paraules de Júlia . I tota una deferència convidar-ne l'autor,  a un restaurant aquest cop.  Sense sobretaula possible, per les presses, hi ha hagut intercanvis d'impressions esmoladíssimes. Prova que l' artista creu que crea una cosa (perdoneu la paronomàsia) i els receptors n'interpreten d'altres, perfectament plausibles.  Hem parlat de la veu narradora (...

Els pares de la Fina no entenen que la seva filla no sigui monstruosa i dibuixi fent servir coloraines Apareguda a Faristol. Valoració positiva feta per un crític excel·lent i tan reconegut com Pep Molist. Assumeixo part del que diu sobre els caraculs , tot i que em sembla una llàstima que no al·ludeixi a les magnífiques il·lustracions de Jorge del Corral. Per llegir-la, només cal clicar.

O de tardor, o de primavera... en funció del plat que trieu per acompanyar-la. La història de l'Emma, que no menja perquè no li agrada com cuina la mare, i que un bon dia descobreix que menjar és alguna cosa més que omplir el pap per "funcionar".

Programació conjunta Llengua ESO Avaluació Llengua ESO

Lírica de garrafón  per al moment que esperem amb candeletes. Bub, bub, que vol dir "ja toca, profe!" Arriba el temps on la calor ataca. Apaguem la llum: cal tancar barraca. Proves, entrevistes, cursets, trobades. Ja n’hi ha prou, carai, que estem cansades! Vigilar el pati, programar, sortir. Classes, revisar unitats, corregir. Escoltar a tothom i ser empatícs . Renyar, si toca. Fer servir les TICS. La llei ens obliga i ens veurem empesos a estar inactius. Potser per tres mesos? No! Quina llegenda per a cunyats, que des de sempre ens miren emprenyats. Per què els envejosos no han fet Magisteri? Vet aquí, companys, el més gran misteri. El Brexit i el nou govern, som-hi, noi, seran més fàcils menjant Chips Ahoy. Llegim “El Jueves”, imitem en Chiquito, i per beure, sempre a mà, un mojito! Cançó de l’estiu, retards de Vueling, encara que fotin, que ens la pèling ! L’aire, a tope , i a tothora en remull. El curs ja està. Hem de gi...

No, no es tracta d'un exercici de revisió umbilical, sinó d'estranyesa, cosa que em passa quan rellegeixo alguna cosa que he escrit. Quatre novel·les publicades dins de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil... i alguna cosa més esperant a la recambra. L'estiu, tot i les seves incomoditats, és el temps per escriure. Però se'n parlarà quan hagi passat aquesta calor, no per previsible, menys enganxifosa. Crítica d'Eulàlia Barbosa. Crítica d'Elisabet Abeyà. Crítica d'Ariadna Civit.