JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS , DE JORDI FOLCK El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic... Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència). I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir . Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut. 1.    Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis- ), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta. 2.    La magnit...

  Oblidades ombres , l’obra més recent de la factoria Ramon Breu ja resulta significativa des del mateix títol. Un epítet i una al·literació per mostrar allò estrany i la sordidesa del moment històric que il·lustra. I amb una pretensió, comuna amb els altres dos llibres amb què es completa la trilogia ( Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles ): contribuir al record de figures anònimes i versemblants. La novel·la posa llum a una època grisa, la dels primers compassos de la postguerra, que per a tants milers de persones va suposar una duríssima transició, dels bombardejos de la guerra incivil a la repressió exercida sense contemplacions pel règim triomfant. Assistim al periple vital d’un trio de personatges, cadascun protagonista d’un episodi i alhora amb destins que s’entrellacen: en Jordi Palmer, maquisard sotmès a la disciplina del partit; l’Eulàlia Gensana, supervivent de l’horror dels camps d’extermini; Climent Escribano, roig esdevingut afecto al Régimen per fat...

El meu setè llibre és un recull de contes per a un públic juvenil. Es tracta de nou històries on es tracten temes com la identitat, el lloc al qual s'aspira en el món, la relació amb els altres i l'entorn. Nois i noies en lluita, en crisi, amb il·lusió o sense, amb esperances o sense, amb tot de preguntes i a la recerca de respostes. Rellegint Invisibles per enèsima vegada hi descobreixo elements comuns dels quals no era conscient mentre escrivia els relats. La recerca del jo passa per mirar-se al mirall i també per intercanviar-se per algú altre. Fet i fet, pel desig conscient de ser algú. Enllaç al teaser.   Enllaç per descarregar les primeres pàgines del relat "Mai no caminaràs sol".  

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica  "Paraules, flors i pólvora"  ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys. Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.  En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta. La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un...

  Un grapat de recursos, vistosos però que alhora propicien un acostament "diferent" a l'àrea de Llengua i literatura.  Només cal clicar l'enllaç per accedir al padlet en qüestió.

  "Hem vingut a clavar-te una pallissa, Tamtam" Abans del que esperàvem ha aparegut la meva sisena novel·la LIJ: Hac . On la h inicial correspon a heroi . Una història heroica en més d’un sentit, ja que el protagonista és un preadolescent que es converteix en un paladí sense voler-ho, i alhora perquè s’hi poden rastrejar les fases canòniques del viatge de l’heroi. El jove lector/a resoldrà la subtrama del bullying en una revolada, tot i que se’n torna a parlar cap a les acaballes, amb un tractament empàtic i necessari de la figura de l’agressor. La trama i el mateix protagonista juga explícitament amb l’espai i el temps, cosa que comporta una gran responsabilitat. Els personatges i els referents són perfectament reconeixibles: l’heroi que carrega amb el pes de la doble identitat, l’acòlit afí però que contrasta amb ell , la noia (gens desvalguda). I com a idea subjacent, que tota acció té conseqüències. Increïbles i farcides de picades d’ullet intel·ligents les il·lustracio...

Tenim aquí un llibret que conté una pregunta al mateix títol i que, per tant, interpel·la directament qui el llegeixi (o més aviat, òbviament, qui se'l faci llegir o interpretar). L'autoria és complementària, ja que els textos de Mengual troben el contrapunt necessari i amable en les il·lustracions de Carmen Navarro. Les dedicatòries que encapçalen el tot són tota una declaració d'intencions. L'estructura segueix l'esquema text (clar, més o menys llarg) + dibuixos. La proporció d'un i altre component varia, cosa que permet un canvi de ritme i que possiblement ajudi la mediadora a interactuar amb qui escolta i mira. Els dibuixos de Navarro presenten formes arrodonides que suggereixen la maternitat, de colors gens estridents, i les figures no presenten els trets facials marcats. El text s'articula com un flaixbac que de ben segur s'anticipa a la pregunta de l'interessat/ada, la mateixa criatura. "Mare, com vaig néixer?". La narradora manifest...

  De Montañá, en coneixíem  El bolígraf de Higgs  i hi havíem xalat. Però  Les esferes del temps  porta el lector literalment cap a altres dimensions. Com l’estructura del relat heroic demana, en Domènec és un noi orfe que duu una vida trista i plena de penalitats: és l’única raresa de veritat en un circ ambulant tronat que arriba a la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888. S’hi guanya la vida gràcies al dubtós mèrit de tenir el cos cobert d’espantoses cicatrius, producte d’un passat que se li ha esborrat de la memòria. El dissortat noi descobreix de manera simultània que el seu destí està lligat al del poderosíssim i malvat Basilisc, i que ell mateix té un poder capaç de plantar-li cara. Sense pensar-s’hi gaire, en Domènec passa a formar part d’una mena d’X-Men nostrats, d’un passat que barreja història real, història alternativa i sobretot una fantasia i una acció desbordants, on trobem ciència del segle XIX, l’Atlàntida, i l’eterna lluita del bé contra e...

  L’última novel·la que hem llegit de Care Santos ens ha deixat estabornits ja des de la primera campana, i no sols per la portada, on apareix un boxejador. Construïda com un  flashback  gegant (que a més desvela una enorme sorpresa final), al llarg de les gairebé tres-centes pàgines que dura el lector esdevé un veritable espàrring, tal vegada per ficar-se en la pell d’en Ben, a qui coneixem precisament el dia que l’enterren. El noi que mai no riu, que es descriu, de manera tan apressada i exacta com cruel (pàgina 183) com a «Ben González Garcia. Fill d’un violador, orfe de mare. Sense família. Nivell d’estudis: burro. Idiomes: el meu i amb faltes d’ortografia. Addicte als ossets de regalèssia. Sé pegar i encaixar. Sempre guanyo al pòquer.» Una història que defuig l’èpica, massa trivial i habitual, i que s’instal·la en la tragèdia grega, ambientada ben a prop, amb personatges i diàlegs creïbles, brutals i que genera catarsi ja des del primer  round : «Creus que serie...

  El punt de partida és que no hi ha receptes infal·libles. Però el que sí que ens ha funcionat, de vegades, ha estat tenir en compte aquests paràmetres: 1. Òbviament, conèixer de primera mà el producte i oferir-ne el que considerem millor. Les crítiques que Faristol publica cada dilluns són un bon referent perquè el/la professor llegeixi i també perquè els posi a taula. 2. A banda de qualitat, ha d'haver-hi varietat: de gèneres, de dificultat lectora, de temàtiques, de producció de Km 0 (com hem llegit alguna vegada) però també de llibre traduït... 3. Elaborar un llistat per al curs. Demanar als/les alumnes que busquin quins llibres els podrien agradar més: no sols pel tema que tracten o per l'autor/a, sinó també (no cal menystenir altres variables) per la llargada o pel preu. 4. Esgarrapar una estona fixa, relaxada, per llegir a l'aula. Trenta minuts setmanals, per exemple. El docent, arribat el cas, també s'hi pot posar. 5. Permetre (o estimular) l'intercanvi, no...

  No sabíem res del  showman  sud-africà Trevor Noah, ni de la particularíssima (i absurda) taxonomia imposada per l’ apartheid  sobre la majoria dels ciutadans. Havíem sentit a parlar, això sí, dels límits de l’humor i sentíem un rebuig frontal per la tirania del que és políticament correcte. Amb tot el dret del món, pel fet de ser  persona de color  (que, com veurem, no és el mateix que ser  negre ), en Noah se’n fum de la pobresa viscuda, de la ridiculesa de les etiquetes, de la rigidesa dels marcs mentals vigents (abans i ara). I ho fa de la millor, o tal vegada de l'única, manera possible: trenant anècdotes hilarants viscudes en primera persona. Des de baixar en marxa d’un microbús a fer creure a la besàvia cega que és un esperit (total, només s’havia fet caca), l’entremaliat d’en Trevor (a qui els familiars anomenen  Terror ) aconsegueix sobreposar-se al règim gràcies a la determinació de la mare i a la seva pròpia convicció, la mateixa que ...

  Acqua alta  és el terme que fan servir els venecians quan l’aigua, omnipresent, arriba a nivells que entorpeixen o fan perillar l’activitat i la seguretat humanes. I també és el títol del darrer llibre de Cinta Arasa. La Lauretta, una Greta Thunberg meridional i hiperactiva, està determinada a salvar Venècia, com a primer pas per recuperar un temps passat més humà i com a metàfora del món: salvar la ciutat significa salvar el planeta. Per donar suport a la seva tossuderia sistemàtica, la nena ha sabut envoltar-se d’un seguit de persones dels més diversos àmbits i capacitats, que reaprenen si us plau per força la importància de la col·laboració. I més encara si la causa s’ho val. El primer, l’avi rellotger, que havia estat capaç d'intuir quan la ciutat que tant s’estimen havia de patir inundacions. El to, dinàmic, imaginatiu i en ocasions un pèl esbojarrat, per què no, ens recorda Rodari. També ens hi fan pensar el nom dels personatges, les seves dèries i el vessant ideològic...

Són tota una institució en l'àmbit de les lletres. Personalment, em sento contentíssim pel guardó concedit, en la categoria de literatura infantil i juvenil, a la Cinta Arasa per Paraules, flors i pólvora. En parlo unes entrades més avall, però sempre millor escoltar  l'autora. L'enhorabona!

  Els secrets, com les onades de la mar, retornen sobre ells mateixos, incessants, fins que són descoberts. Així, durant l’agost dels seus setze anys, en David descobrirà un secret sobre la història del poble on passa els estius, que es remunta a dècades enrere. I, alhora, descobrirà la passió del primer amor, aquell sentiment que ens trasbalsa en un moment vital. Com la Lucía, malgrat la seva relació anterior. Per això, per damunt de tot, El Cementiri de Vaixells és una novel·la sobre la dignitat i contra qualsevol mena d’abús. Una novel·la sobre qui pren partit i actua perquè no triomfi qui se sent impune, qui se sent per damunt dels altres. Una novel·la, en definitiva, que va filant un misteri apassionant per revelar la misèria dels uns i la grandesa dels altres, aquella grandesa que qualsevol de nosaltres trobarà al seu interior, si es reconcilia amb els secrets i mira la vida de cara.

  Enllaç al catàleg d'aquest manual per a l'ESO En coautoria amb el company i amic Jordi Bosch.

  Ja tenim a tocar el curs escolar. El segon que iniciarem amb màscara ( mascareta  és una denominació imposada per l'ús, però espúria). A l'enllaç hi ha una  activitat que relaciona l'ús de la màscara amb la tasca dels superherois , amb la qual vam començar el curs a 1r d'ESO. Els superherois ens protegeixen en la ficció, i en la vida real la màscara ens protegeix del mal de debò. I aquí es pot accedir a un text ameníssim, ideal per a una comprensió lectora,  relacionat amb el tema. La fotografia està treta de photosforclass, un banc d'imatges lliures, completíssim.

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a...

  Parlo d'aquest llibre en la crítica publicada a Faristol (i n'hi van unes 150!).  En aquest enllaç.

  Els nens i nenes d'una escola de Capellades el van llegir durant el confinament i la Institució de les Lletres Catalanes em va encarregar un vídeo per parlar-los-en. Aquí hi va l'enllaç. Que vagi de gust!  Les il·lustracions són de Roger Simó i es va publicar a Animallibres.