Passa al contingut principal

NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK


SET RAONS PER LLEGIR NAÏM I ELS ULLS MULTICOLORS, DE JORDI FOLCK

El set ens sembla una xifra atractiva. És un nombre primer. El set del grup artístic Dau al Set. Les anomenades set meravelles del món antic...

Llegir continuarà una experiència única i intransferible, sortosament fora de l’abast de la IA (que segurament tindrà molt d’artificial i ben poc d’intel·ligència).

I per últim, no és el mateix alimentar-se que degustar, ni mirar que admirar, ni escoltar que sentir.

Enunciades, doncs les coordenades (el nombre 7, llegir, sentir), passem a glossar què fa que aquest llibre no passi desapercebut.

1.   Els temes tractats. La discapacitat (o si se’ns permet, l’altercapacitat, que té molt de capacitat i no gaire de dis-), el valor de l’amistat i de la família, la resiliència (que es tradueix a no abaixar els braços davant de l’adversitat), la reivindicació de l’esforç i de la creativitat per superar la grisor del món que ens envolta.

2.   La magnitud del narrador. En Naïm, que encara no té catorze anys, que amb la seva verbositat genuïna (a voltes ingènua, però sempre generosa en matisos, perdoneu la paronomàsia), ens glossa la seva percepció de la vida. Tenint en compte (atenció: espòiler!) que és ell qui es queda cec, encara cal valorar més el seu gest ingent.

3.   La riquesa de les al·lusions culturals. El llibre és farcit de referències d’arts diverses, sovint de primeríssim ordre. Sense fer-ne ostentació però també sense treva. Una invitació llaminera (i ara parlem des de la perspectiva del professorat) a llegir en veu alta, a compartir i a gaudir-ne, què carai!

4.   L’estil, elaborat i planer. Sí, és perfectament possible! Impossible llegir sense subratllar tot de frases per emmarcar. Un estil per submergir el lector/a dins de la història a partir de l’emoció.

5.   La muntanya russa d’emocions desplegades. Amb dos moments catàrtics que van deixar noquejat aquest lector: l’arribada de la ceguesa (moment més baix) i l’activació de la hiperestèsia (moment àlgid i pletòric). Confessem sense rubor que tots dos ens van emocionar d’allò més, però òbviament per raons oposades.

6.   La visió (mai millor dit) diferent de la discapacitat.

7.   El bon ofici de Folck. L’autor, quan parla de creativitat, no només ho fa perquè li sona el concepte (ha ha ha!), sinó que predica amb l’exemple. A més, és capaç d’integrar dins de la narració, amb la més gran de les naturalitats, fragments poètics, dramàtics, tràgics i còmics, tot aconseguint que la lectura esdevingui una experiència immersiva i clarament diferenciada del que sovinteja en l’àmbit de la LIJ. I aquesta barreja, al cap i a la fi, no deixa de ser una imatge fidel del que és la vida.

 

Bonus track. Enllaç al deliciós teaser (i no pas tràiler!) i a les primeres pàgines. Que vagi de gust!



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però