JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

  Els secrets, com les onades de la mar, retornen sobre ells mateixos, incessants, fins que són descoberts. Així, durant l’agost dels seus setze anys, en David descobrirà un secret sobre la història del poble on passa els estius, que es remunta a dècades enrere. I, alhora, descobrirà la passió del primer amor, aquell sentiment que ens trasbalsa en un moment vital. Com la Lucía, malgrat la seva relació anterior. Per això, per damunt de tot, El Cementiri de Vaixells és una novel·la sobre la dignitat i contra qualsevol mena d’abús. Una novel·la sobre qui pren partit i actua perquè no triomfi qui se sent impune, qui se sent per damunt dels altres. Una novel·la, en definitiva, que va filant un misteri apassionant per revelar la misèria dels uns i la grandesa dels altres, aquella grandesa que qualsevol de nosaltres trobarà al seu interior, si es reconcilia amb els secrets i mira la vida de cara.

A qui pot caure malament? Doncs agafeu-vos fort! Fins que no em va tocar llegir Quokka Moka ho ignorava tot d’aquests riallers marsupials. Quan des de Bromera em van proposar traduir aquesta novel·la de María Solar, que ja coneixia per L’expedició del doctor Balmis , encara en vaig aprendre més. I ara ho puc afirmar sense embuts: la Moka és la més insuportable, egoista i rabiüda d’aquestes simpàtiques bèsties. Tant és així que, després de provocar l’extinció de la seva espècie, li va tocar viatjar a l’Antiunivers, que com tothom sap, és allà on els gossos fan beee mentre es persegueixen per prats de color blau, i on els arbres fan marisc. Que en voleu fer un tastet? Doncs no ho dubtéssiu!