Ves al contingut principal

Entrades

CONCURS DE BOOKTRAILERS

Ahir vaig assistir a la biblioteca Jaume Fuster a l'entrega de premis del 4t concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys. Convocat per les biblioteques públiques de Catalunya i amb el suport de diverses institucions i d'editorials, la seva pretensió era donar veu a l'esforç i la creativitat de gairebé 150 equips de treball d'arreu del territori. Vagi per endavant la meva admiració per la majoria de les obres guardonades, de manera especial Ancoratges. Tanmateix no me'n puc estar, de manifestar la meva preocupació i perplexitat per alguns detalls que crec que cal tenir en compte. En primer lloc em va sobtar la menció expressa (que implica projecció pública, que ja és un premi en si mateix, ben mirat) de treballs que no se cenyien a les bases.  Tot seguit em va sorprendre comprovar el reconeixement explícit de treballs basats en PERSONATGES i no pas en LLIBRES. En algun d'ells, els actors sobrepassaven la franja d'edat. I els equips, el nombre de membres …
Entrades recents

LES REGLES DEL JOC

Recentment, gràcies al Col·legi de Llicenciats, he tingut el privilegi que em convidessin a conèixer aspectes de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tractava del pas previ a elaborar un curs de formació per a docents. D’aquesta monumental obra han transcendit sobretot els canvis en el llistat de diacrítics existents fins ara. Es tracta del vell (en el sentit de secular) debat de sempre. La llengua és alguna cosa immutable o ha de variar amb el temps? En el segon cas, en quin grau? La llengua no deixa de ser una eina, un vehicle, un esport, una convenció, un joc, en definitiva, i raonar sobre els seus mecanismes no fa cap mal. L’encaix d’aquest raonament dins l’aula de secundària ja són figues d’un altre paner. Hi pensarem, al llarg de l’estiu, i arribat el cas, en parlarem en les properes Jornades del Col·legi de Llicenciats de començaments de tardor, dedicades aquest cop, per descomptat, a la gramàtica. Un apunt: parlar de gramàtica sense que es vegi el llautó, con…

NOU NÚMERO DE FARISTOL

Com més passa el temps més valoro el vell adagi que relaciona el pot d'escasses dimensions i la confitura de la millor qualitat. Confesso la meva debilitat per tot allò que compleix la seva funció sense escarafalls ni floritures, ni tampoc mancances. D'aquí la meva aversió pels llibrots hipertròfics i la meva dèria pels pintxos. I tot això ve a tomb per parlar del nou número de Faristol. Pot petit, excel·lent confitura i tot de quilòmetre zero. Vamos, vamos, que me lo quitan de las manos...

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…

DIALOGANT SOBRE FICCIÓ AL CFA CAN MARFÀ, DE MATARÓ

És bo exposar-se de tant en tant a sortir de la rutina. Allò que en els llibres d'autoajuda anomenen "zona de confort". Ahir al vespre ho vaig comprovar. Al centre de formació d'adults de Can Marfà m'havien convidat perquè havien llegit i treballat Paraules de Júlia. Entre tots vam dialogar sobre què és ficció (pel·lícules, sèries, videojocs... novel·les) i què li exigim. Emocionar-se, evadir-se, divertir-se, aprendre'n. Davant un públic tan exigent calia aplicar-se a fons. L'arrencada, amb un curmetratge basat en el poema Esmorzar (Déjeuner du matin) de Jacques Prévert, per encetar (i incitar a) la interacció. Després, tot va venir rodat. Vam parlar de contes infantils cruels, de llibres preferits i, per justificar-ho tot plegat, de la Júlia i de les seves paraules. Malgrat la duresa del relat, la ficció supera la realitat: Amanda Todd, el monstre (sí: monstre!) Josef Fritzl... I per últim, van competir interactivament a veure qui en sabia més, de les pa…

DECÀLEG QUE TOT AUTOR DE LIJ HAURIA DE TENIR MOLT EN COMPTE

SOBRE TOVALLOLES LLENÇADES I IL·LUSIÓ