Passa al contingut principal

Entrades

DONEM (LA) PARAULA: CREATIVITAT LÈXICA PER FER-SE ENTENDRE

No per coneguda obviarem l’anècdota. En un debat parlamentari sobre Educació, durant l’anterior règim, un ministre es preguntava retòricament que per a què servia el llatí avui en dia. La rèplica d’un humanista, immediata, va ser demolidora. "Por de pronto, señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa." (entiéndase cabrón).  El debat persisteix, malgrat la implantació de la democràcia, i els dubtes sobre la pertinença o no de les Humanitats també (encara!). Ben aviat parlarem sobre creativitat lèxica partint de la millor base: les arrels clàssiques. La intenció no és deixar en evidència ningú, sinó demostrar que és possible, encara avui en dia, crear paraules. I en el fons, mentre conservem aquesta capacitat, serem immunes al newspeak que Orwell preconitzava el 1948. Un newspeak prolífic (oxímoron!) que és terreny abonat per a fake news. Serà durant les IV Jornades de llengua i literatura del Col·legi de Llicenciats, dedicades …
Entrades recents

LA RECEPTA MÀGICA PER FER LLEGIR NO EXISTEIX

És just que si l’objectiu bàsic de la institució escolar sigui que l’alumnat s’insereixi dins la societat que l’acull, aquesta pugui elaborar un llistat de condicions. Depenent del moment històric (llegiu-hi també de les modes pedagògiques), aquesta desiderata adopta una forma o una altra. Existeix, però, un consens generalitzat al voltant de l’afirmació que no es llegeix prou (i que sí que caldria).  Hi haurà qui en responsabilitzarà el pes de les imatges o la immediatesa dels clics de ratolí, aspectes amb els quals el llibre imprès no pot competir. Possiblement alguna pràctica docent consolidada incideixi també en aquesta desafecció palesa. Seria absurd, per exemple, que, com a adults, al cine algú ens fes verificar, seqüència per seqüència, que hem entès la trama de la pel·lícula abans de reprendre’n la projecció. O haver de redactar una monografia estereotipada després de veure una temporada sencera de la nostra sèrie de capçalera. Res no fa pensar tampoc que a un/a adolescent li h…

MOTS ENCREUATS D'ESTIU

NOVA EDICIÓ DE "FEM BOOKTRAILERS A L'ESO" A L'ESCOLA D'ESTIU DEL COL·LEGI DE LLICENCIATS

DESCRIPCIÓ Un espai per afavorir un acostament diferent (interdisciplinari, multicanal, motivador) a la lectura i a l’expressió, convertint les trames en fotogrames. OBJECTIUSVisionar i analitzar conjuntament booktrailers escolars.Valorar les estratègies i els beneficis generats mitjançant el treball cooperatiu.Oferir pautes per a la motivació, la creació i la valoració dels booktrailers escolars.Conèixer el projecte d’un centre de Mataró: agents implicats, organització i resultats.Elaborar, projectar i valorar conjuntament el propi booktrailer durant l’Escola d’Estiu, reproduint les condicions en què hauran de treballar els adolescents.CONTINGUTS Què és un booktrailer?Per què i per a què fer-ne?Passos per elaborar-ne. La importància de l’storyboard.Recursos a l’abast.Creació del booktrailer.Pautes per a l’avaluació
Per accedir als continguts del primer dia, podeu clicar aquí

AMB LA PARAULA A LA BOCA

Així s'anomena el curs que ofereixo (en solitari) a la propera Escola d'Estiu del Col·legi de Llicenciats. Amb la idea bàsica de precisament el contrari, de no deixar cap paraula a la boca. Vaja, que parlem sobre com fer buidar el pap als nostres alumnes. Amb criteri, per descomptat, i sense perdre mai el nord ni el sentit de l'humor. Aquí se'n parla.

RAONS PER LLEGIR "GRAND FRÈRE" DE MAHIR GUVEN

No ha sortit (encara, que jo sàpiga) ni en català ni en castellà. Però així que hi sigui, preneu-ne nota. Perquè es convertirà en un clàssic. Se centra en un tema d'actualitat i alberga un dilema moral: què faries tu si el teu germà petit, en tornar de Síria, es presentés de matinada a casa teva, amb una maleta? Perquè l'estil és com una hòstia a la cara. L'autor juga amb solvència amb les paraules del carrer per construir literatura amb majúscules. Perquè com a la vida real, les emocions hi apareixen barrejades. La ràbia, la frustració, la por... conviuen amb l'humor. Perquè literalment fins a l'última pàgina no se sap què passarà (nova hòstia a la cara, aquest cop conceptual, no pas de forma). I això provoca angoixa en el lector. Perquè es parla de la vida als barris populars sense incidir en els tòpics i alhora sense pèls a la llengua. No hi ha històries de mafiosets ni baralles, sinó només persones que tenen fred o gana, que volen passar-s'ho bé, que somien o qu…

CAMINS D’AIGUA, DE RAIMON PORTELL

Després de llegir-lo amb avidesa, em veig ara obligat (sense que sigui cap imposició externa) a glossar un llibre que, a dreta llei, no he acabat de llegir en la seva totalitat. M’explico. Parlant amb propietat, Camins d’aigua, com el volum previ, Camins de nit, tot i el gruix (considerable i farcit de moltes i molt bones pàgines), no són sinó dos episodis d’una obra que adopta la forma de trilogia, La llum d’Artús. I la tercera part encara no ha sortit! D’aquí que la lectura sigui forçosament inconclusa. De què parla Camins d’aigua? Si no heu llegit (encara) Camins de nit, feu-ho. En primer lloc per entendre la col·locació de les peces que convergiran, inexorablement, en una impressionant partida d’escacs on el Vell Continent serà el tauler. Però sobretot, per familiaritzar-vos amb una saga que val la pena conèixer. Tot s’articula a partir d’una Història amb majúscules alternativa que condiciona una Geografia també amb majúscules alternativa, on, passat el desconcert inicial, es poden …