Passa al contingut principal

Entrades

¡HASTA LAS ESTRELLAS! DE MARTA ZUBIRÍA

  Ilustraciones de Lyona Por deformación profesional y quizá también por comodidad, no suelo leer ni criticar libros dirigidos al público infantil. Sin embargo, en ocasiones contravengo mis principios,y en este caso ha sido por una muy buena razón. Tenemos aquí un libro precioso en más de un sentido, escrito, ilustrado y editado con oficio y gusto. Se trata de una historia que garantizará felices sueños a quien la lea en voz alta y sobre todo (cosa que merece todos los esfuerzos) a quien la escuche leer. En ella nada está dejado al azar, ya desde la primera frase: "Aquel verano sería diferente para Candela." Toda una declaración de intenciones que se afianza en el simbolismo de los nombres de los personajes. Candela (luz), acompañada de su perrito Luka (nuevamente luz) echa de menos una amiguita con quien compartir juegos en la aldea donde pasa el verano con los abuelos, para quienes es una Bolboreta (mariposa). El deseo de la niña se cumplirá por partida doble al conocer y a
Entrades recents

"DIGUEU-ME JU", DE MURIEL VILLANUEVA

  Parlo d'aquest llibre en la crítica publicada a Faristol (i n'hi van unes 150!).  En aquest enllaç.

CÀPSULA DE PRESCRIPCIÓ LECTORA SOBRE "PA SUCAT AMB SOMNIS"

  Els nens i nenes d'una escola de Capellades el van llegir durant el confinament i la Institució de les Lletres Catalanes em va encarregar un vídeo per parlar-los-en. Aquí hi va l'enllaç. Que vagi de gust!  Les il·lustracions són de Roger Simó i es va publicar a Animallibres.

AMETLLA, DE WON-PYUNG SOHN

Tots els adolescents són diferents, però en Seon encara ho és més. Pateix alexitímia, és a dir, incapacitat manifesta per identificar i expressar les pròpies emocions (i, de retruc, d'entendre les dels altres). Aquesta anomalia té una arrel orgànica, una glàndula cerebral de la grandària del fruit sec del títol. Per a la mare soltera, el noi és una aposta arriscada. Per a l’àvia, un monstre, però un monstre adorable. Com en una tragèdia grega on l’infortuni sembla orquestrat des de sempre, en Seon es queda totalment sol (ja n’estava a l’escola, on era el «rar») la nit gèlida en què un pertorbat agredeix greument la mare i l’àvia només perquè havia decidit, abans de suïcidar-se, segar la vida de tothom amb qui es topés somrient. I tot s’esdevé sota la mirada impertèrrita i passiva del jove. Ajudat per dos adults d’àmbits diferents que irrompen en la seva vida, no serà fins que conegui en Gon, un inadaptat incontrolat ple de ràbia i alhora fràgil, que en Seon comença a experimentar c

LA CRIDA DEL BOSC, DE JACK LONDON

Incomprensible, i ara sé que imperdonable, que qui signa aquestes línies no hagués llegit mai Jack London. I amb  La crida del bosc  s’hi estrena amb el llistó ben alt. La definició de clàssic encaixa a la perfecció dins dels paràmetres d’aquest immens llibret. S’hi explica la història d’un gos, Buck, segrestat per les seves qualitats físiques per arrossegar trineus a Alaska en plena febre d’or. El mestratge de London, a banda d’aconseguir que el lector se submergeixi en la monumentalitat del paisatge des de la perspectiva d’una bèstia, es demostra il·lustrant un viatge iniciàtic particularíssim. En Buck, arrencat del còmode sud, assimila si us plau per força la llei del garrot humà i de l’ullal animal. Tot seguit creix davant l’adversitat, sovint encarnada per la pitjor de les bèsties, per acabar (re)coneixent qui és en realitat i on li toca ser-hi de debò. El lector es queda literalment sense alè, i tot i la duresa d’alguns passatges difícilment en sortirà traumatitzat, com pretén el

COPPELIUS, EL CREADOR D'AUTÒMATS, DE ROSA MARIA COLOM

L’ofici de l’escriptor ha de menar a aconseguir un artefacte narratiu mitjançant unes peces delimitades per l’espai i per la tradició literària. Aquest objecte creat ha de ser capaç de copsar l’atenció de qui llegeix fins a abstreure’l de la realitat. A la vista d’aquestes premisses, es conclou que tant o més important que el que s’explica és la manera com s’explica. Coppelius, el creador d’autòmats  parteix de la tristesa d’un noi per la pèrdua de la mare i del desig d’omplir-ne el buit amb un altre, d’artefacte, un autòmat capaç de recrear la progenitora. La història remet a d’altres ja explicades (Pigmalió, Frankenstein, els mateixos contes de Hoffmann) i l’aposta tècnica de l’autora és ambiciosa i arriscada. L’opció de sortir-se del didactisme imperant en la LIJ és digna de consideració i alhora mereixedora d’un premi literari important, com el Bancaixa de Literatura Juvenil. Arreu hi ha passatges de gran bellesa, capaços de fer estremir el lector, que justifiquen amb escreix aques

RECEPTES LECTORES VINTAGE PER A PROFESSORS À LA PAGE

RECEPTES LECTORES  VINTAGE PER A PROFESSORS À LA PAGE Abans sí, però ara ja no. Pertànyer a la generació del baby boom em concedeix a aquestes alçades diverses prerrogatives. Una d’elles podria ser denigrar el compromís, els mèrits i el valor de les generacions posteriors. Els qui va néixer més tard, per defecte, sempre són menys que nosaltres. D’això se’n diu parlar com un iaio , o amb més propietat, tenir un discurs vintage. La sintaxi adequada per formular la sentència seria així: “abans sí que ... (valoració positiva), no com ara, que ... (valoració pèssima). Aquest clixé té l’immens avantatge que es pot aplicar a qualsevol àmbit. Abans sí que llegíem, no com ara, que el jovent sempre està amb les pantalletes. Ja està, ja ho he deixat anar. Però no. Cal contextualitzar sempre. Aprofundir, si es pot. Les veritats absolutes, aquesta mateixa inclosa, indueixen a error.   Autobiografia lectora Vaig aprendre a llegir per avorriment, per tenir alguna alternativa a