Ves al contingut principal

Entrades

PENSAR PER PARLAR (O NO)

Els meus pares tenen estudis primaris inacabats. Quan jo era molt petit, a casa em van ensenyar que havia de parlar clar, no repetir paraules, anar al gra i no dir mentides, perquè et cauran les dents. Aquest ha estat, amb algun alt-i-baix, el meu ideal expressiu des d’aleshores. La meva inclinació per la lectura i l’acció benèfica d’algun mestre escadusser van fer la resta, de manera que em considero un usuari experimentat de la llengua (no hi busqueu segones intencions, almenys ara). Odio les falques i els tòpics lèxics i fraseològics, però per damunt de tot, els circumloquis, perquè tendeixo a pensar que qui no s’expressa d’acord amb l’ideal de casa és: a) un idiota b) un manipulador (de l’estil “on és la boleta?”) mentre remena els gobelets. I si, com sol passar, es tracta d’un manipulador idiota o a l’inrevés, tant se val, ja hem begut oli. Trobem exemples d’un ús pervers del llenguatge a diari. Pervers en una accepció, com es veurà, innòcua, en què la paraula no vol dir el que sem…
Entrades recents

ESCOLES D’ESTIU, (IN)FORMACIÓ FRESCA

Desconec si a la resta de l’Estat hi ha la tradició formativa que hi ha a Catalunya i que m’ha acompanyat com a docent ja des que vaig començar. El raonament que esgrimiré ara és incontestable: qui confiaria la seva salut a un metge que no s’hagués format des que va acabar els estudis? En el cas de l’educació aquesta efervescència formativa (que cristal·litza en forma de desenes d’Escoles d’Estiu) afortunadament no sols té a veure amb els pals de cec a què ens té acostumats l’autoritat competent. Dic “afortunadament” perquè la institució escolar, gràcies a la professionalitat dels qui hi treballen, és prou flexible i prou sensible alhora a les necessitats i als reptes que suposen els canvis socials constants. Res d’immutabilitat, com vol el tòpic (no contrastat!) de la vella escola colonial francesa, que feia memoritzar a infants congolesos, vietnamites, tahitians... una deliciosa lliçó d’història intitulada Nos ancêtres les Gaulois, és a dir, Els nostres avantpassats gals (sic). L’exper…

MOTS ENCREUATS PER A L'ESTIU

CONCURS DE BOOKTRAILERS

Ahir vaig assistir a la biblioteca Jaume Fuster a l'entrega de premis del 4t concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys. Convocat per les biblioteques públiques de Catalunya i amb el suport de diverses institucions i d'editorials, la seva pretensió era donar veu a l'esforç i la creativitat de gairebé 150 equips de treball d'arreu del territori. Vagi per endavant la meva admiració per la majoria de les obres guardonades, de manera especial Ancoratges. Tanmateix no me'n puc estar, de manifestar la meva preocupació i perplexitat per alguns detalls que crec que cal tenir en compte. En primer lloc em va sobtar la menció expressa (que implica projecció pública, que ja és un premi en si mateix, ben mirat) de treballs que no se cenyien a les bases.  Tot seguit em va sorprendre comprovar el reconeixement explícit de treballs basats en PERSONATGES i no pas en LLIBRES. En algun d'ells, els actors sobrepassaven la franja d'edat. I els equips, el nombre de membres …

LES REGLES DEL JOC

Recentment, gràcies al Col·legi de Llicenciats, he tingut el privilegi que em convidessin a conèixer aspectes de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tractava del pas previ a elaborar un curs de formació per a docents. D’aquesta monumental obra han transcendit sobretot els canvis en el llistat de diacrítics existents fins ara. Es tracta del vell (en el sentit de secular) debat de sempre. La llengua és alguna cosa immutable o ha de variar amb el temps? En el segon cas, en quin grau? La llengua no deixa de ser una eina, un vehicle, un esport, una convenció, un joc, en definitiva, i raonar sobre els seus mecanismes no fa cap mal. L’encaix d’aquest raonament dins l’aula de secundària ja són figues d’un altre paner. Hi pensarem, al llarg de l’estiu, i arribat el cas, en parlarem en les properes Jornades del Col·legi de Llicenciats de començaments de tardor, dedicades aquest cop, per descomptat, a la gramàtica. Un apunt: parlar de gramàtica sense que es vegi el llautó, con…

NOU NÚMERO DE FARISTOL

Com més passa el temps més valoro el vell adagi que relaciona el pot d'escasses dimensions i la confitura de la millor qualitat. Confesso la meva debilitat per tot allò que compleix la seva funció sense escarafalls ni floritures, ni tampoc mancances. D'aquí la meva aversió pels llibrots hipertròfics i la meva dèria pels pintxos. I tot això ve a tomb per parlar del nou número de Faristol. Pot petit, excel·lent confitura i tot de quilòmetre zero. Vamos, vamos, que me lo quitan de las manos...

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…