Oblidades ombres , l’obra més recent de la factoria Ramon Breu ja resulta significativa des del mateix títol. Un epítet i una al·literació per mostrar allò estrany i la sordidesa del moment històric que il·lustra. I amb una pretensió, comuna amb els altres dos llibres amb què es completa la trilogia ( Les llàgrimes del dictador i El dia dels Beatles ): contribuir al record de figures anònimes i versemblants. La novel·la posa llum a una època grisa, la dels primers compassos de la postguerra, que per a tants milers de persones va suposar una duríssima transició, dels bombardejos de la guerra incivil a la repressió exercida sense contemplacions pel règim triomfant. Assistim al periple vital d’un trio de personatges, cadascun protagonista d’un episodi i alhora amb destins que s’entrellacen: en Jordi Palmer, maquisard sotmès a la disciplina del partit; l’Eulàlia Gensana, supervivent de l’horror dels camps d’extermini; Climent Escribano, roig esdevingut afecto al Régimen per fat...
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?