"EL CONTE BRODAT", DE CINTA ARASA

Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica "Paraules, flors i pólvora" ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys.

Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.

En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta.

La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un ritual i s'estructura en episodis reiterats i alhora renovats.

Les il·lustracions, suggerents i farcides de detalls que descobrim alhora que llegim (o escoltem llegir) són molt més que un suport icònic per a la trama.

El text segueix literalment un fil i incorporar-hi textures engalta complicitat entre generacions, tendresa i història familiar que s'actualitza. I també la constatació d'un element pertorbador i desequilibrant: l'oblit.

Penèlope ordia al llarg de la jornada i desfeia a les nits perquè no volia oblidar Ulisses. Als cercles de dones sàvies de l'Occitània medieval, la lectura en veu alta i la costura eren les dues cares de la mateixa moneda.

Al segle XXI, la Beatriu recollirà el testimoni per estirar el fil i per acabar brodant en el seu ànim l'amor incondicional que sent per l'àvia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit

Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

Més informació

JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Cercar en aquest blog