Reprenem amb aquesta ressenya de Cinta Arasa (ja vam parlar temps enrere de la magnífica "Paraules, flors i pólvora" ) l'activitat en aquest blog, de nom prou explícit i que aspira a escriure sobre llibres que paguen la pena. Ni més ni menys.
Teixits i textos no sols comparteixen etimologia, sinó que són el resultat de processos complexos i que tradicionalment remeten a la preservació de la identitat i de la memòria. Brodar les inicials en un mocador o una humil llista de la compra en serien dues mostres.
En aquest llibre de Cinta Arasa, brillantment il·lustrat per Carles Arbat, descobrim, o tal vegada recordem que posar fil a l'agulla pot ser el pas previ a narrar una història. El mateix títol agermana els dos vessants, el tèxtil i el textual, cosa que ja s'enfila des de la coberta.
La petita Beatriu és la guardiana d'un secret, compartit amb la iaia i la gateta. Aquest secret té a veure amb una història que, com totes les bones històries, parteix d'un ritual i s'estructura en episodis reiterats i alhora renovats.
Les il·lustracions, suggerents i farcides de detalls que descobrim alhora que llegim (o escoltem llegir) són molt més que un suport icònic per a la trama.
El text segueix literalment un fil i incorporar-hi textures engalta complicitat entre generacions, tendresa i història familiar que s'actualitza. I també la constatació d'un element pertorbador i desequilibrant: l'oblit.
Penèlope ordia al llarg de la jornada i desfeia a les nits perquè no volia oblidar Ulisses. Als cercles de dones sàvies de l'Occitània medieval, la lectura en veu alta i la costura eren les dues cares de la mateixa moneda.
Al segle XXI, la Beatriu recollirà el testimoni per estirar el fil i per acabar brodant en el seu ànim l'amor incondicional que sent per l'àvia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada