JOAN BUSTOS: SOBRE LLIBRES

Comentari de l'article “Cooperar para enseñar y aprender”. David Duran i Ester Miquel, a Cuadernos de pedagogía, núm. 331. (2003). Les idees exposades en aquest article no sols no han perdut vigència pel temps transcorregut, sinó que encara adquireixen un sentit i un interès especial. En el context de crisi actual, no totes le escoles poden optar a instal·lacions i equipaments cars i sofisticats. Però sí que es pot fer de la necessitat virtut i explotar la mateixa diferència per atorgar un plus d'implicació a l'acció educativa. Com? Mitjançant els principis de l'aprenentatge cooperatiu (AC) en general i de la tutoria entre iguals (TEI) en particular. Les escoles, en tant que inserides en un temps i una societat concretes, necessiten canviar per no quedar-se'n desvinculades. Un factor bàsic d'innovació és la cooperació entre alumnes. Els plantejaments que els docents vam conèixer com a alumnes no són vigents i difícilment encaixaran en una societa...

Un professor de secundària col·labora, tal vegada a contracor, amb una parella de doctorands en història. Aquest suport adquireix una dimensió inesperada quan el professor s'implica en la investigació: els joves li lliuren el seu expedient policial personal de quan lluitava contra el franquisme. La reacció és de perplexitat: tan important  era per al règim un noi que feia pintades? Com és que, quaranta anys més tard, circula informació d'aquesta mena? Qui l'ha mantinguda en secret?  La trama evoluciona per mostrar pugnes jeràrquiques a la universitat (d'ara) i records d'una època difícil però esperançadora, d'on destaca l'elaboració d'un documental maldestre, però ric i necessari, sobre el desmantellament de la República, la lluita fratricida entre progressistes i l'exili. Tot convergeix en un seguit d'interessos ocults, i alhora evidents, que s'oposen a l'airejament higiènic de la veritat. Malgrat el pas del temps, l'àguila ...

Primer capítol de la novel·la juvenil "13 cordes".

Tendim a associar el concepte memòries amb una edat avançada, amb una mirada nostàlgica cap enrere, a un seguit de sospirs acompanyats del si no fos . Fa uns anys vam provocar una experiència d'escriptura del jo a classe. El punt de partida era els següent: tens 80 anys (o 75) i comences les teves memòries.  Com va anar tot plegat.

Sprout (Brot en anglès) és una gallina que veu frustraT un dia rere l'altre el desig de covar els seus propis ous i esdevenir mare d'un pollet. Per això se sent deprimida i sense forces, deixa de menjar, i tal vegada per l'edat i l'escassa perspectiva de canvis a la seva vida (de la covadora estant, enveja i idealitza la vida dels animals del corral), emmalalteix i acaba ponent ous igualment malalts. Sent com l'amo parla de “sacrificar-la” i ella, ignorant el sentit de la paraula, es deixa fer resignada. Sobreviu miraculosament a l'anomenat Forat de la Mort, i en reprendre el seu camí, desorientada, coneix dos personatges que li canviaran la vida. Un és Straggler (Ressagat), un ànec salvatge, situat al marge de la societat animal de la granja, que esdevindrà un amic entranyable i un veritable mentor. L'altre és la mostela, sense nom propi, un depredador despietat i voraç d'ulls que brillen en la foscor, que assetjarà Sprout fins al final dels se...

En la tercera sessió, la prèvia a la presentació dels treballs guardonats (29 d'abril), en Carles ha glossat un seguit d'orientacions per començar a treballar. En primer lloc, és preferible fer servir imatges en moviment en comptes d'estàtiques. Estem acostumats a imatges dinàmiques. No cal abusar de textos. Si hi han d'aparèixer paraules clau o frases, que siguin llegibles (i rellevants) i sobretot, que el lector tingui ocasió de processar-ne el sentit. Compte amb la tipografia i els colors utilitzats. Sent el factor temps fonamental, convé que el treball tingui un bon començament (tal vegada in medias res ), un bon desenvolupament i un final travat. L'objectiu de tot plegat és, cal no oblidar-ho fer venir ganes de llegir el llibre .  Per acabar, hem vist i comentat vídeos d'estudiants (www.booktrailer.cat) i d'altres de professionals (www.vissualbook.com). Aquests darrers, concebuts per a la comercialització de novetats editorials. El missatge, pe...

La creativitat és un imperatiu en un món que canvia a marxes forçades. Nosaltres com a ensenyants no podem viure de rendes passades: el món es renova i la nostra manera d'actuar ha de fer-ho en consonància. Bé que ens avergonyíem dels professors que treien a classe els seus apunts groguencs de quan anaven a la facultat! Ser creatiu implica una actitud constant de qüestionar-se el perquè i sobretot el com. Només així s'entén que, malgrat les mancances i els impediments de tota mena, encara hi hagi activitats de formació on professors atònits assisteixen a nous enfocaments que donin sentit o que ajudin a reinterpretar la seva tasca.  El blog de l'Elisabet il·lustra el Projecte Lectura Jove d'aquest curs i parla a bastament de la creativitat.