La creativitat és un imperatiu en un món que canvia a marxes forçades. Nosaltres com a ensenyants no podem viure de rendes passades: el món es renova i la nostra manera d'actuar ha de fer-ho en consonància. Bé que ens avergonyíem dels professors que treien a classe els seus apunts groguencs de quan anaven a la facultat! Ser creatiu implica una actitud constant de qüestionar-se el perquè i sobretot el com. Només així s'entén que, malgrat les mancances i els impediments de tota mena, encara hi hagi activitats de formació on professors atònits assisteixen a nous enfocaments que donin sentit o que ajudin a reinterpretar la seva tasca. El blog de l'Elisabet il·lustra el Projecte Lectura Jove d'aquest curs i parla a bastament de la creativitat.
És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs, Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle americano. També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada