Ves al contingut principal

BOOKTRÀILERS A L'AULA (3/4). CONSELLS PRÀCTICS

En la tercera sessió, la prèvia a la presentació dels treballs guardonats (29 d'abril), en Carles ha glossat un seguit d'orientacions per començar a treballar.
En primer lloc, és preferible fer servir imatges en moviment en comptes d'estàtiques. Estem acostumats a imatges dinàmiques.
No cal abusar de textos. Si hi han d'aparèixer paraules clau o frases, que siguin llegibles (i rellevants) i sobretot, que el lector tingui ocasió de processar-ne el sentit. Compte amb la tipografia i els colors utilitzats.
Sent el factor temps fonamental, convé que el treball tingui un bon començament (tal vegada in medias res), un bon desenvolupament i un final travat. L'objectiu de tot plegat és, cal no oblidar-ho fer venir ganes de llegir el llibre
Per acabar, hem vist i comentat vídeos d'estudiants (www.booktrailer.cat) i d'altres de professionals (www.vissualbook.com). Aquests darrers, concebuts per a la comercialització de novetats editorials. El missatge, però, és clar: els treballs que es poden dur a terme a l'escola no desmereixen en absolut d'altres de premiats a nivell territorial o fins i tot d'altres de comercials. 
En Carles s'aventura encara més enllà i defensa una orientació professional: per què no oferir els propis treballs a les editorials o fins i tot atrevir-se a fer guions per a videojocs?
Amb aquestes orientacions donem pas, doncs, al compte enrere per a la presentació del treball. 
Bona lectura + bona planificació + treball cooperatiu de qualitat= bona feina!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

DIETES LECTORES

Sovint d’un temps ençà es parla molt de la necessitat d’un canvi a l’escola. Al marge de la conveniència o no de marejar la perdiu amb un tema tan transcendental, sobta la desimboltura i, ateses les obvietats, la impunitat amb què se’n parla. I més encara si professionals de qualsevol àmbit, tot i ignorar-ho tot del pa que s’hi dóna, a peu d’aula, en parlen com si tal cosa. Tothom pot dir-hi la seva, només faltaria, però el soroll generat i les contraordres esgrimides no deixen remar en la direcció que caldria.

La mateixa desorientació es podria aplicar a la gastronomia i/o a la nutrició en general. Productes que de cop i volta es posen de moda, tendències dietètiques (arcaiques, prescriptives...), judicis de valor diversos per a la perplexitat dels menjadors, que som tots.
Però no vull parlar ni d’educació ni de nutrició, sinó tot el contrari. M’explico. Treballo en el primer d’aquests àmbits i confesso que m’agrada menjar. Però em ve de gust estirar el fil d’una metàfora per glossar u…

LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte. Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca? No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació. Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen. Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives. Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam l…