Ves al contingut principal

BOOKTRÀILERS A L'AULA (3/4). CONSELLS PRÀCTICS

En la tercera sessió, la prèvia a la presentació dels treballs guardonats (29 d'abril), en Carles ha glossat un seguit d'orientacions per començar a treballar.
En primer lloc, és preferible fer servir imatges en moviment en comptes d'estàtiques. Estem acostumats a imatges dinàmiques.
No cal abusar de textos. Si hi han d'aparèixer paraules clau o frases, que siguin llegibles (i rellevants) i sobretot, que el lector tingui ocasió de processar-ne el sentit. Compte amb la tipografia i els colors utilitzats.
Sent el factor temps fonamental, convé que el treball tingui un bon començament (tal vegada in medias res), un bon desenvolupament i un final travat. L'objectiu de tot plegat és, cal no oblidar-ho fer venir ganes de llegir el llibre
Per acabar, hem vist i comentat vídeos d'estudiants (www.booktrailer.cat) i d'altres de professionals (www.vissualbook.com). Aquests darrers, concebuts per a la comercialització de novetats editorials. El missatge, però, és clar: els treballs que es poden dur a terme a l'escola no desmereixen en absolut d'altres de premiats a nivell territorial o fins i tot d'altres de comercials. 
En Carles s'aventura encara més enllà i defensa una orientació professional: per què no oferir els propis treballs a les editorials o fins i tot atrevir-se a fer guions per a videojocs?
Amb aquestes orientacions donem pas, doncs, al compte enrere per a la presentació del treball. 
Bona lectura + bona planificació + treball cooperatiu de qualitat= bona feina!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A BOCA DE CANÓ, DE MANEL ÀLAMO

Els adolescents, lectors o no, poden tenir moltes mancances, però saben distingir les coses autèntiques d'aquelles que no ho són. Per això cal donar-los a tastar de totes totes A boca de canó, un llibre que arribarà a la fibra sensible del lector per poc que s'hi acosti. Es tracta d'una història recurrent, que a mi m'ha recordat, salvant les distàncies, dues grans pel·lícules de Clint Eastwood: Million Dollar Baby i Grand Torino, i que segueix l'esquema heroic clàssic. I això no és un retret, sinó una garantia de bon ofici de l'escriptor. Un vell malcarat (o no), fracassat (això sí) pot exercir de pare/mentor i redimir un/a jove abocat a una vida sense nord. Vera és una noia sense pare, amb una mare drogoaddicta, que troba el seu únic consol xutant a porteria. I se'n surt, destrossant el vell tòpic que les noies no saben jugar a futbol. La seva vida, i la d'un entrenador sobrevingut, una vella glòria del València malbaratada, faran un tomb decisiu quan …

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…